"Els policies treien votants de Benestar Social de Lleida l'1-O donant-los puntades de peu"

La sala del Tribunal Suprem va escoltar ahir per primera vegada el testimoni de 17 ciutadans que van votar als col·legis electorals durant el referèndum de l’1-O i que eren presents durant les càrregues policials que es van produir, entre els quals es trobaven dos de Lleida, l’advocat Ramon Antoni Forteza i la candidata d’ERC a les municipals a Lleida Jordina Freixenet, que van votar al departament de Benestar Social i al centre de votacions d’Alcarràs, respectivament. També van declarar el secretari general del sindicat SAP dels Mossos d’Esquadra, Pere García, i l’exdirector del Servei Català de Salut David Elvira.

Els testimonis, sol·licitats per la defensa dels acusats, van relatar que les “úniques agressions que es van produir” durant la jornada van ser efectuades per la policia i que els votants només estaven “exercint el seu dret a protestar” d’una manera “pacifica” i que les càrregues que es van efectuar van ser “desproporcionades”.

“Van rebentar portes” de col·legis i només es van emportar “material escolar” i “aliments per a celíacs”

Els testimonis, entre els quals es trobaven diversos alcaldes, també van assegurar que no van rebre “cap proclama del Govern” perquè anessin a votar i van assegurar que de part de la Generalitat només van rebre informació sobre el referèndum. Aquestes declaracions entren en conflicte amb el relat que en sessions anteriors van donar membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van participar a les càrregues a diferents punts de Catalunya per tal d’impedir les votacions.

“Van començar a treure gent, em van agafar dos policies i ràpidament em van portar a l’altre costat. Vaig veure cops i gent que agafaven pels cabells. Van estar traient la gent de forma bastant violenta i van entrar a dins”, va declarar Santiago Valls, un dels votants de l’escola Nostra Llar de Sabadell. Un dels testimonis més cru va ser el de Joan Pau Salvadó, que va relatar que d’“un ambient molt tranquil i d’emoció” es va passar a “pallisses” i “caps oberts”. “Donaven cops al fetge, a la panxa, a les parts baixes, i quan s’ajupien de dolor els obrien el cap. Vaig veure gent plorant, cridant, amb por.”

A Lleida, l’advocat Ramon Antoni Forteza va explicar que va rebre “cops” per part de laPolicia quan “intentava assistir el dret de persones que hi havia detingudes dins” del centre de votacions del departament de Benestar Social de la ciutat i que agents treien la gent de la porta “donant-los puntades de peu”. La número tres d’Esquerra a les eleccions municipals de Lleida, Jordi Freixanet, va declarar que al centre de votació d’Alcarràs, els agents “no badar boca” abans de començar amb les càrregues i que “van parar les càrregues” quan van aparèixer les càmeres d’Antena 3.

Per la seua part, el líder sindical dels Mossos d’Esquadra, Pere García, va assegurar que el cos “tenia clar que acatarien” l’ordre judicial per impedir les votacions i que l’exconseller de l’Interior Joaquim Forn va desvincular al cos de qualsevol “iniciativa política” i que es “deixa clar a l’acta” de la reunió que van mantenir el 14 de setembre del 2017 amb el conseller.

La consellera de Salut acredita 1.066 ferits el dia del referèndum

La consellera de Salut, Alba Vergés, va assegurar ahir al Tribunal Suprem que ha quedat “més acreditat que mai” que els 1.066 ferits de l’1-O “van existir”. Ho va valorar després d’escoltar la declaració del que va ser director del CatSalut, David Elvira, que va defensar que les dades dels ferits es van extreure del registre dels serveis públics i que en aquest constava el número de ferits que van ser atesos per diferents lesions durant la jornada del referèndum i entre els quals només es trobaven dotze representants dels cossos de seguretat i que eren impossibles de falsificar. Vergés va recolzar la tasca dels professionals i va detallar que tant l’informe com les bases de dades es van entregar a l’Estat quan les van sol·licitar en aplicació de l’article 155. Segons Vergés, cal destacar que l’Estat “no va qüestionar mai les dades” i, a més, també va posar en relleu la trucada que va fer el secretari general del ministeri el mateix 1 d’octubre per tal d’oferir col·laboració al departament. “L’ajuda hauria sigut deixar de fer càrregues”, va manifestar a les portes del tribunal, en el qual també va defensar els votants.