El Suprem considera que Puigdemont pot anar a les europees però delega al jutjat

El Tribunal Suprem va ordenar ahir als jutjats del Contenciós Administratiu de Madrid que siguin els que resolguin immediatament si l’expresident Carles Puigdemont es pot presentar a les eleccions europees del 26-M, encara que els va recordar que en Puigdemont “no es presenta causa d’inelegibilitat”. El TS va estendre la decisió als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí (els tres resideixen a l’estranger) i va deixar clar que la competència per conèixer sobre els recursos contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) que els va excloure de la llista europea de JxCat correspon als tribunals del Contenciós Administratiu.

Per unanimitat, el TS va ordenar als jutjats competents de Madrid que resolguin immediatament aquests recursos, “tenint en compte que en els senyors Puigdemont i Casamajó, Comín i Oliveres, senyora Ponsatí i Obiols, segons el parer d’aquesta Sala, no es presenta causa d’inelegibilitat”. Dos dels set magistrats de la Secció Quarta de la Sala Tercera, Segundo Menéndez i Antonio Jesús Fonseca-Herrero, van decidir no participar en la deliberació al ser membres de la Junta Electoral Central. A la interlocutòria, el TS considera que tant Puigdemont com Comín i Ponsatí, “com a ciutadans espanyols tenen de dret a presentar-se com a candidats a les pròximes eleccions al Parlament Europeu”. Recorda que l’article 6.2 de la Llei Electoral estableix la “inelegibilitat” en el supòsit que els candidats estiguin condemnats per sentència. “Entre les (causes) que allà es preveuen no figura la de trobar-se en rebel·lia, com es troben els recurrents”, assegura el Tribunal Suprem, per la qual cosa entén que Puigdemont, Comín i Ponsatí no han de ser exclosos del seu dret a presentar-se a unes eleccions, un dret que recull l’article 23 de la Constitució.

Puigdemont va dir que la seua candidatura “ha guanyat per primera vegada en camp contrari”. Va donar per fet que el jutjat avalarà avui la postura del TS i va dir que la decisió de la JEC ha estat “un intent vergonyós” d’aturar un procés electoral. La Fiscalia de Madrid ja es va mostrar divendres contrària a la decisió de la Junta Electoral.

barcelona

El president de la Generalitat, Quim Torra, va felicitar ahir Puigdemont, Comín i Ponsatí per la decisió del TS, que va considerar una “victòria”, però va lamentar alhora el “festival” dels tribunals espanyols, que es traslladen entre si la decisió abans de resoldre-la, va opinar. “Han guanyat”, va dir Torra sobre Puigdemont i els exconsellers. El president, que va assistir també a l’assemblea de l’ANC, va definir com a “aberrant” la decisió de la Junta Electoral Central i va afegir que confia que el jutjat de Madrid resolgui avui el contenciós en la línia marcada per Fiscalia i el Suprem. Alhora, la candidata de JxCat a l’ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, va demanar que Espanya “deixi de fer el ridícul a Europa”.

Per la seua part, la número dos de la candidatura del Partit Popular a l’ajuntament de Madrid, Andrea Levy, va declarar que veu “preocupant i com a mínim sorprenent” que la Fiscalia “es posi del costat d’un fugat de la justícia”. “Aquest senyor no viu a Catalunya i vol representar els interessos dels catalans. Que es presenti per Waterloo, allà hi fa més vida últimament”, va dir, i va considerar que el Tribunal Suprem dóna un “missatge preocupant”.

L’assemblea general de l’ANC va aprovar ahir per unanimitat el seu full de ruta per al 2019 i el 2020, que defensa una declaració unilateral d’independència (DUI) si l’independentisme obté més del 50% dels vots a les pròximes eleccions al Parlament. L’ANC creu que un referèndum pactat és “ingenu” i que una consulta forçada per algun organisme internacional és poc probable. La “via unilateral” és el que veu “més probable”. Carles Puigdemont va aplaudir aquesta decisió, mentre que la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va manifestar que es tracta d’un “altre full de ruta amb un objectiu nítid: la independència”. Va afegir que aquesta opció és el resultat del “duel de l’octubre del 2017, d’aquesta victòria al referèndum no materialitzada en una república objectiva”.