L'exsecretari d'Infraestructures defensa que ningú va demanar autorització per al 'Piolín'

L'exsecretari d'Infraestructures i expresident de Ports de la Generalitat, Ricard Font, ha defensat al Suprem durant el judici del 'procés' que el Port de Palamós no va rebre cap petició formal per atracar el vaixell Moby Dada (conegut com a 'Piolín') i que, tanmateix, no complia els requisits operatius per permetre atracar. Ha assegurat que ningú va comunicar que era un buc d'Estat i que, per contra, només van tenir "un comentari" del consignatari que demanava permís per atracar 20 dies per reparar cabines. I ha assegurat que no hi ha precedents d'autoritzar atracaments per reparar cabines i tampoc per a usos de buc-hotel en aquest port. Aquestes explicacions coincideixen amb les que va donar en el seu dia l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

La defensa de Josep Rull -exercida per Jordi Pina- ha interrogat Ricard Font (actualment president de Ferrocarrils) sobre per què no es va autoritzar l'atracament del 'Piolín' el dia 19 de setembre de 2017 a Palamós (Baix Empordà). Segons Font, no hi va haver cap petició formal d'atracament i només un "comentari" per demanar estar-se al port durant 20 dies per reparar cabines. I, per tant, ningú va fer servir l'aplicatiu reglat per sol·licitar atracament (i que depèn de ports de l'Estat).

Ha explicat que en aquelles dates tenien reservades escales fins a nou creuers que havien reservat l'espai des de feia un any. I ha argumentat, doncs, que operativament no ho podien permetre.

També ha dit que en cap cas es va usar una disposició addicional de la Llei de ports que permet al ministre de Foment demanar directament l'atracament d'un vaixell per "causes d'interès general" i que, en aquest cas, haurien estat "obligats" a atracar el port. Però ha insistit que no es va produir cap d'aquests supòsits i, per això, no es va permetre al vaixell entrar al port i es va quedar fondejant fora.

Rull només es dóna per "informat"

Segons ha dit, va tenir coneixement l'endemà a través dels mitjans de comunicació de la polèmica del buc i de que, realment, era per allotjar policies. I ha afirmat que, en cas d'haver-se comunicat que era un buc d'Estat, l'autoritat portuària hauria autoritzat l'entrada.

Sobre el paper que va jugar Rull en aquest episodi, ha dit que simplement se li va explicar la situació "i es va donar per informat".

268.000 euros en danys als col·legis

D'altra banda, la secretària general del Departament d'Educació, Núria Cuenca, ha declarat en relació a les activitats que es fan fora de l'horari lectiu als centres i com es regulen. Ha estat citada per la defensa de Jordi Turull i Josep Rull per intentar contrarestar el relat de la fiscalia sobre les activitats que es van fer durant el cap de setmana de l'1-O. Cuenca ha explicat que són els ajuntaments els que han d'autoritzar que es puguin fer activitats a les escoles fora de l'horari lectiu si és de la seva propietat, i que la mateixa Llei d'Educació de Catalunya (LEC) promou que es facin activitats "de caràcter social, cultural o esportiu".

A més, Cuenca ha xifrat en uns 268.000 euros els danys provocats per les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil la jornada de l'1-O. El 2 d'octubre del 2017, el departament va xifrar els desperfectes en 314.000 euros.