Boya exculpa Jordi Sànchez i assegura que era ella qui no volia desconvocar el 20-S

La jornada d’aquest dilluns del judici pel procés al Tribunal Suprem va tenir ahir un dels seus eixos al setge a la conselleria d’Economia el 20-S, on van ser tant l’exdiputada de la CUP Mireia Boya com l’històric diputat de CDC Joan Vallvé, candidat a les europees per la llista de Puigdemont. Els dos van insistir en el caràcter pacífic i “festiu” de la convocatòria, que mai no va preveure, segons Vallvé, “coaccionar i intimidar el Poder Judicial” ni impedir el registre.

Una protesta que la lleidatana Boya no volia desconvocar, la qual cosa va ser objecte de discussió amb l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, que “estava convençudíssim” que havien d’acabar la concentració, com finalment van fer. Abans, els Jordis (Sànchez i Cuixart) li van demanar a ella i a la seua companya de partit Eulàlia Reguant que es dirigissin als “joves més entusiastes” per deixar-los clar que la protesta havia de ser pacífica, moment en què van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil al preveure que podien ser “un bon faristol” perquè els veiessin, atesa la seua “estatura”.

L’exlehendakari va voler mostrar el seu suport als acusats i va acudir a la sessió al Suprem

“Sé que a molts de vosaltres us encantaria estar a sobre d’un Patrol de la Guàrdia Civil. Jo tinc aquest sort de poder fer-ho, però ho faig per recordar-vos que estem exercint el nostre dret a protesta i sempre hem de fer-ho des de la no-violència”, va dir llavors “en actitud humorística” Mireia Boya.

D’altra banda, l’exdiputada de la CUP va assegurar que el 20 de setembre del 2017 la Policia Nacional es va retirar amb precaucions innecessàries de davant la seu de la CUP, que pretenia escorcollar sense ordre judicial.

També va declarar ahir l’actual secretari d’Infraestructures i Mobilitat, el també lleidatà Ricard Font, que en el moment dels fets jutjats era responsable de Ports de Catalunya. Segons va dir, el vaixell Moby Dada –conegut com a Piolín al mostrar una representació d’aquest personatge de dibuixos animats i en el qual viatjaven policies mobilitzats per l’1-O– no va demanar autorització formal per atracar al port de Palamós com a vaixell d’Estat.

Va afirmar que el capità només va consultar la possibilitat de quedar-se a l’esmentat port uns 20 dies amb l’objectiu de poder reparar cabines, la qual cosa va ser rebutjada per les autoritats portuàries ja que no hi havia precedents d’una activitat similar en aquest port i a més per la presència a les instal·lacions d’alguns vaixells de creuers que ocupaven tot l’espai als molls.

L’exlehendakari Juan José Ibarretxe es va trobar ahir entre el públic que va acudir a la sessió del judici del procés, lluint la seua tradicional txapela en suport als líders independentistes.

Segons Asens, l’ajuntament va promoure el vot perquè era una manera de pressionar el Partit Popular, partit del Govern central, per restablir el diàleg.

Aquell dia, segons els càlculs de la Generalitat que va oferir la secretària general d’Educació, Núria Cuenca, els danys en col·legis públics per l’actuació policial van ascendir a 268.000 euros, desperfectes que no es van atribuir a l’acció dels votants d’impedir l’entrada als agents.

La testimoni va explicar que “no s’estableix relació contractual” en l’ús dels col·legis públics a Catalunya.

Asens defensa la mobilització de l’1-O contra un “abús de poder”

El tribunal va escoltar ahir la versió d’alguns testimonis sobre l’1-O, com el fins ara tinent d’alcalde de Barcelona i diputat electe per En Comú Podem, Jaume Asens, que va defensar que l’ajuntament va donar suport a la convocatòria perquè havia deixat de ser un referèndum per passar a ser un exercici de mobilització amb “aparença” referendària.