Marchena s'enfronta a testimonis i advocats el dia en què Anna Simó avala Forcadell

La sessió del judici als líders independentistes al Tribunal Suprem va tenir en bona mesura el magistrat Manuel Marchena com a protagonista al tallar en diverses ocasions testimonis proposats per la defensa de Jordi Cuixart. Una jornada en què les declaracions més esperades eren les dels exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas i la lleidatana Anna Simó, que van defensar que totes les decisions de l’òrgan de la Cambra catalana amb Carme Forcadell com a presidenta es van ajustar al reglament.

Ahir va tenir lloc l’interrogatori més accidentat fins a la data, protagonitzat per la filòsofa Marina Garcés, després d’un altre també amb un xoc entre el jutge i l’advocat Lluís Matamala, que volia parlar en català. Marchena els va reprendre amb duresa per introduir el que va considerar com valoracions personals constants en les seues respostes que “no importen ni interessen a la Sala”, per provar de debatre respecte a l’ús del català i per portar guions per respondre. La situació va ser tan tensa que per primera vegada la Sala va fer públic el seu “profund malestar” per la qual cosa va qualificar com “intolerable” l’actitud d’alguns advocats i els seus testimonis que suposa tota una “provocació”. L’advocat Benet Salellas va protestar i va reblar que el tribunal sí que va acceptar “les percepcions dels testimonis de l’1-O quan eren agents policials”. Va denunciar “vulneració de drets fonamentals continuada” i va optar per no fer més preguntes. “Molt millor”, va concloure Marchena.

L’advocat de Cuixart denuncia “vulneració de drets fonamentals continuada”

A la tarda, Lluís Corominas i Anna Simó, investigats per desobediència al TSJC, van defensar al Suprem que totes les resolucions que van passar per la Mesa es van ajustar al reglament i que havien de tramitar-les sense entrar en el fons o valorar si podien ser anticonstitucionals. A més, van argumentar que l’actuació de Forcadell “va ser igual” que la de la resta de membres, que no els va donar cap indicació del que havien de fer i que mai no va utilitzar el vot de qualitat de la presidència. Simó va remarcar que en una reunió de la Mesa va defensar que les propostes de resolució del 27 d’octubre (on hi havia la declaració d’independència) “no tindrien efectes jurídics”, tal com els havien comunicat els lletrats del Parlament. “Una portaveu va insistir a dir el contrari i vaig optar per aclarir-ho, que és el que havien dit anteriorment els lletrats”, va dir Simó, i va aclarir que no es tractava de Carme Forcadell.

Una testimoni rebutja que Justícia financés el referèndum La subdirectora de gestió econòmica del departament de Justícia, Montserrat Mintró, va assenyalar ahir en el judici que de la conselleria de Carles Mundó no va sortir cap despesa per a l’1-O, que hi havia ordres expresses del conseller de no contractar Unipost, i que, en qualsevol cas, des de mitjans de setembre fins al 19 d’octubre, els comptes estaven bloquejats. També van declarar ahir votants de l’1-O, que van denunciar que els agents “els van arrossegar” sense “dir-los res” i “de males maneres”. “Hi havia voluntat de fer mal”, va dir una; “Jo vaig anar a donar una opinió neta i clara, res més”, va comentar una altra de les testimonis. Entre els votants hi va haver l’alcalde de Callús, Joan Badia, que van intentar fer de mitjancer sense èxit amb un guàrdia civil, i el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, que es va manifestar el 20-S amb un nas de pallasso: “La meua protesta va ser simbòlica.”