El Suprem deixa en mans del Congrés i el Senat la suspensió dels presos electes
Els serveis jurídics de les cambres estudien ja la interlocutòria del tribunal
El tribunal del "procés" ha informat ja al Congrés i al Senat de la situació dels cinc presos electes perquè siguin les cambres les que estudiïn si han d’acordar la seua suspensió, una cosa que els magistrats consideren pertinent, si bé entenen que no és competència seua prendre aquesta decisió. Segons fonts de l’alt tribunal, la Sala va remetre divendres passat a la presidència de les cambres la interlocutòria en la qual els autoritza sortir de presó per assistir als plens constitutius de les Corts, però en el que rebutja demanar permís al Congrés i al Senat per continuar amb la vista. I el va acompanyar d’un ofici d’unes línies en el que informa que envia la interlocutòria "als efectes procedents", és a dir, perquè ara els lletrats de les cambres analitzin si és procedent suspendre Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez -diputats electes- i Raül Romeva -senador electe- com a parlamentaris.
Fonts jurídiques consultades per Efe assenyalen que són el Congrés i el Senat les institucions competents per prendre aquesta decisió perquè als seus reglaments ja recullen què fer en aquests supòsits, fins el punt que creuen que en el cas de la Cambra Baixa la suspensió és automàtica en existir un processament i ser a presó provisional.
Creuen que no hi ha marge per a interpretacions i que la suspensió ha d’acordar-la la Mesa del Congrés en el moment en què té coneixement oficial de la situació dels electes, que és just el tràmit que ha realitzat ara la Sala.
La Mesa del Congrés pot aplicar el reglament que estableix al seu article 21.1 que "el diputat quedarà suspès en els seus drets i deures" si, "concedida per la Cambra l’autorització d’un objecte de suplicatori i ferma l’ordre de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta".
El matís aquí és que el Suprem no ha sol·licitat i, per tant, no s’ha concedit cap suplicatori perquè la Sala assegura que "l’exigència d’autorització legislativa perquè el poder judicial culmini el procés penal iniciat fa ja més d’un any, quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l’exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l’equilibri de poders". I encara que el tribunal afirmi que no és procedent demanar el suplicatori, hi ha la possibilitat que el Congrés no apliqui aquest article en mancar del mateix, la qual cosa obriria la porta als grups parlamentaris per recórrer al Constitucional.
Fa temps que els lletrats del Congrés estudien aquest escenari perquè en cas que la futura Mesa li demani la seua opinió, com així succeirà, tinguin ja un escrit llest.
Una cosa diferent és el cas del Senat el Reglament del qual recull que la suspensió no seria automàtica sinó que s’acordaria per majoria absoluta, sempre i quan existeixi ordre de processament i concedit el suplicatori, pel que també aquí es troben amb el mateix contratemps que al Congrés. També els serveis jurídics de la Cambra Alta estudien ja la interlocutòria del Suprem per prendre les mesures oportunes.