Els pèrits afirmen que si es va prestar un servei per a l'1-O, sí que hi va haver despesa pública

Quatre pèrits d’Hisenda han certificat en el judici del "procés" que la prestació de serveis vinculats amb l’1-O van generar un compromís de pagament a la Generalitat i, per tant, un perjudici a les seues arques públiques al marge que l’administració catalana no pagués després per diversos motius. La prova pericial ha arrencat amb un examen conjunt de tres funcionàries d’Hisenda, a petició de la Fiscalia, sobre la "determinació de fons públics destinats a l’organització, preparació, logística, finançament i execució del referèndum" juntament amb l’autora d’un informe de la Intervenció General de l’Estat, proposta de l’Advocacia, remès al Jutjat 13 de Barcelona relacionat amb la malversació. La seua intenció va ser dur a terme una "recerca de la veritat material" d’aquelles "actuacions de la Generalitat vinculades amb l’1-O" que suposessin un "determinat perjudici al patrimoni públic". I sobre això, totes elles han volgut deixar clar que la prestació d’un servei implica un compromís de pagament, és a dir, una obligació de la despesa pública perquè "una vegada s’ha prestat el servei, el patrimoni ja està disminuït".

Dit d’una altra manera, els treballs que les empreses van realitzar per al referèndum a petició de la Generalitat van produir una despesa pública independentment que l’administració catalana renunciés a pagar-los o de l’existència de factures en negatiu. Sobre aquest últim punt, les pèrits han desvirtuat la importància d’aquestes factures en les quals l’empresari declara que ha repercutit i pagat l’IVA, pel que si no cobra aquesta factura es produeix un doble perjudici, ja que no ha cobrat pel seu servei i ha hagut d’ingressar l’IVA. A més, han continuat, una factura en negatiu, com les que van emetre diverses empreses a la Generalitat, serveix per recuperar l’IVA ja pagat, però no suposa una renúncia al pagament. I fins i tot han assegurat que "una renúncia té una repercussió perquè implica una condonació d’un deute", encara que això "no eliminaria la despesa per la prestació del serveis" ja que la Generalitat se n’ha beneficiat.

Sobre les partides en concret, han assenyalat que Diplocat és un òrgan finançat majoritàriament per la Generalitat que forma part de la hisenda pública catalana, de manera que les despeses associades a aquesta entitat van sortir de l’erari públic.

El mateix succeeix amb els dos anuncis de les vies del tren emesos per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que segons la Generalitat tenen caràcter públic, però sobre els quals les pèrits han estat taxatius: "els serveis públics no són gratuïts, o els paguen els usuaris o el paguen els ciutadans". Avui, la Corporació continua reclamant el pagament de dos factures de 112.747 i 223.396 euros, que segons les pèrits la interventora general de la Generalitat mai va esmentar en les seues comunicacions amb Hisenda.

També han parlat de l’anunci d’una conferència de la Generalitat al Parlament Europeu el 24 de gener de 2017 sobre el referèndum que va costar als catalans 91.061 euros.

De la campanya de catalans a l’exterior, hi va haver cinc factures a la Conselleria de Presidència de Jordi Turull que ascendien a 220.253 euros, el pagament dels quals va suspendre l’administració catalana emparant-se en l’existència d’un procediment judicial que ho desaconsellava, encara que les funcionàries han precisat que això no és habitual perquè "si està deixat el servei ha de procedir al pagament".

Sobre la campanya de Civisme, han recordat que Turull va demanar al màxim responsable d’Economia de la Generalitat Oriol Junqueras un crèdit del fons de contingència de 3,4 milions d’euros per a aquesta campanya que s’havia de llançar abans del 30 de setembre, però que va quedar deserta quan les dos empreses adjudicatàries van renunciar en menys de 24 hores.