Girona ha de gestionar el seu creixement

Girona ha superat en la legislatura que acaba els cent mil habitants i precisament el nou consistori haurà de gestionar el creixement de la ciutat, que tanca quatre anys de govern amb tres alcaldes. Carles Puigdemont va cedir la vara de l’alcalde quan va accedir a la presidència de la Generalitat el gener del 2016 en el que era una gran sorpresa política davant del veto de la CUP a Artur Mas al Parlament. Puigdemont va voler que el seu successor fos Albert Ballesta, que després va acabar deixant el lloc a Marta Madrenas per la polèmica que es va generar al voltant de l’increment del seu sou. Entre els grans debats de la campanya d’aquestes eleccions n’hi ha hagut, a més del projecte nacional, d’altres que es repeteixen en altres punts de Catalunya, com són la gestió del turisme, un sector amb repercussió econòmica capital i generador d’ocupació i riquesa però que alhora comporta també problemes i necessitats de serveis addicionals. Un exemple dels problemes s’aprecia en la pressió que exerceix el turisme en especial amb el Barri Vell. El pla especial de la Devesa, que es troba paralitzat per falta de consens, també s’apunta com un dels punts importants als quals donar una solució per part del nou ajuntament que surti directament de les urnes o que possibilitin els pactes. La millora de la seguretat i la necessitat de poder garantir habitatge de qualitat i assequible per als ciutadans són altres punts que han centrat els missatges pels candidats. Madrenas es presenta a la reelecció per Junts per Girona i s’enfrontarà a les urnes amb Quim Ayats (ERC), Sílvia Paneque (PSC), Lluc Salella (Guanyem Girona), Concepció Veray (PP) i Daniel Pamplona (Cs) com els alcaldables amb les llistes amb més possibilitats d’aconseguir representació.