Inusual cara a cara de pèrits d'acusació i defensa sobre el cost dels locals de l'1-O

L’última sessió d’aquesta setmana del judici contra els líders del procés al Suprem pels delictes que se’ls imputen en relació amb l’1-O es va veure marcada per un inusual cara a cara entre pèrits d’acusació i de defensa, que es van embrancar en una discussió sobre el cost dels locals de votació que es van utilitzar per al referèndum. El president del tribunal, Manuel Marchena, va fer comparèixer alhora dos pèrits proposats per la Fiscalia, amb adhesió de l’Advocacia de l’Estat, i dos més de la defensa de la consellera cessada de Treball, Dolors Bassa. Els primers, Carlos Javier Irisarri i José Manuel Cámara, van afirmar que la Generalitat s’hauria gastat uns 900.000 euros en cas d’haver hagut de llogar els 2.259 locals de votació per a l’1-O. Aquesta xifra, fruit del que ells mateixos van denominar “exercici teòric i estimatiu”, resulta de ponderar la superfície de cada immoble i el temps en què es va fer servir, un dia. No obstant, van admetre que no van comprovar la titularitat d’aquests locals ni si van arribar a obrir com a col·legis electorals. Al contrari, els experts de la defensa de Bassa, Jordi Duatis i Joan Güell, van defensar que molts dels locals inclosos a l’informe són de la Generalitat i van subratllar que els immobles públics no es poden llogar. Igualment, van criticar les superfícies reflectides pels pèrits de la Fiscalia, ja que van considerar la total de l’edifici en què havia d’estar el col·legi i no la particular de la sala en la qual es va col·locar l’urna.

D’altra banda, Xavier Crusí i Ferran Caballero, facultatius de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que van comparèixer també com a pèrits, van rebaixar a trenta-tres els agents lesionats per agressions durant l’1-O. A més, van subratllar que pràcticament totes les lesions van ser “lleus” i que no hi va haver ni policies ni guàrdies civils ferits de gravetat.

Els pèrits del fiscal eleven a 900.000 € el cost dels locals de l’1-O i els de la defensa els desacrediten

Per la seua banda, Pau Villòria, exnúmero 2 de la conselleria d’Empresa, i Josefina Valls, exdirectora de Serveis de la de Governació, van afirmar que no es va tramitar cap expedient de contractació vinculat amb l’1-O i que Carles Puigdemont va comentar que el referèndum estava sufragat per donacions particulars. Al seu torn, Gemma Rigau, experta en gramàtica de l’IEC, va afirmar que és errònia la traducció al castellà d’un document dels Mossos sobre el referèndum perquè el català “s’ha de celebrar” es va traduir al castellà “literalment” com “se ha de celebrar” i no com “se celebrará”, basant-se en el context.

Kubicki és la mateixa persona que va rebre Carles Puigdemont la setmana passada. Lozano va explicar en aquest sentit que la missiva de Pastor “expressa preocupació per l’intent de l’independentisme d’intoxicar amb la seua desinformació els diputats d’un país amic, Alemanya”.