EUROPA POLÍTICA
La divisió entre el nord i el sud belga dificulta la governabilitat
Els ultres triomfen a Flandes, mentre que els socialistes fan el mateix a Brussel·les i Valònia || El país va viure el 2011 fins a 541 dies sense poder formar Govern
El president de la regió de Flandes Geert Bourgeois.
La divisió entre la rica i dinàmica Flandes, que diumenge va votar per la dreta nacionalista, i les empobrides Valònia i Brussel·les, on van triomfar els socialistes francòfons, complicarà la formació d’un nou Govern federal, però no precipitarà una escissió en els propers anys.
“Fractura” o “tsunami polític” van ser alguns dels termes que els mitjans belgues van utilitzar per descriure el panorama que es dibuixa després de les eleccions legislatives a Bèlgica, en les quals la sorpresa més gran va ser la gran pujada a Flandes de l’ultradretà Vlaams Belang, que ningú va semblar veure venir durant la campanya.
Els secessionistes flamencs de l’N-VA, que malgrat perdre suports van tornar a ser el partit més votat, es van afanyar a demanar la reobertura de les converses sobre la reforma de l’Estat, un tema aparcat en les últimes legislatures, però pel qual ells continuen advocant.
Ja l’any 2011 Bèlgica va batre el rècord mundial sense govern (541 dies) després de les eleccions del juny del 2010, en les quals els mateixos dos partits antagònics, els sobiranistes de la N-VA i els socialistes francòfons del PS, van guanyar a Flandes i Valònia.
Els romanesos van castigar el PSD a les urnes tant a les eleccions europees com en el referèndum convocat pel president, Klaus Iohannis, perquè els votants decidissin si li donen el poder d’impedir que el Govern alteri la legislació judicial a través de decrets d’emergència.
