Fiscalia ratifica les acusacions de rebel·lió i malversació contra els líders del procés

La Fiscalia del Tribunal Suprem va elevar durant la sessió del judici d’ahir a definitiva la seua petició de fins a 25 anys de presó les penes per als líders del próces per rebel·lió i malversació. Fiscalia no va mostrar variacions en les seues conclusions provisionals i va ratificar així que demana una pena de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras per rebel·lió agreujada per malversació i 16 anys per a cadascun dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, presos per les mateixes acusacions. Per als Jordis i Carme Forcadell sol·licita 17 anys per rebel·lió; mentre que per als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila planteja 7 anys per malversació i desobediència. Tampoc no va variar la posició de l’Advocacia de l’Estat que va ratificar les penes de fins a 12 anys per delictes de sedició. D’altra banda, l’acusació particular que exerceix Vox va retirar a Santi Vila l’acusació d’organització criminal i malversació i només va mantenir la desobediència, que no comporta pena de presó. Fiscalia també va sol·licitar que se’ls apliqués l’article 36.2 del Codi Penal, perquè en cas de ser condemnats no puguin gaudir del tercer grau fins a complir la meitat de la condemna.

Per la seua part, les defenses van ratificar també la petició de lliure absolució dels acusats al considerar que no han comès delicte i que no hi va haver violència ni actuació que empari ni la rebel·lió ni la sedició.

Es van veure les càrregues a centres de la Mariola, Cappont, la Caparrella, Ponts i Menàrguens

Les conclusions van arribar al finalitzar l’última jornada de la fase documental del judici en la qual es van poder visionar, a petició de la defensa de Jordi Sànchez, diversos vídeos de les càrregues policials durant la jornada de l’1-O a Lleida. Entre les quals hi havia les dels col·legis electorals de Mariola, La Caparrella o Cappont. Així com les càrregues efectuades a Menàrguens i Ponts. A les imatges presentades per les defenses es va poder veure la contundència amb què el dispositiu format per agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va actuar als diferents centres electorals de tot Catalunya.

S’exposen vídeos per acreditar la violència policial a CatalunyaLa defenses van mostrar durant la sessió d’ahir vídeos de diferents centres electorals de Catalunya en els quals es poden veure com els agents del dispositiu policial utilitzen les porres, donaven puntades de peu, insultaven i fins i tot es van projectar imatges de votants ensangonats.