L'Advocacia creu que la violència no és "element estructural" del 'procés'

L’Advocacia de l’Estat ha fonamentat la seua acusació per sedició en el judici del "procés" davant el delicte de rebel·lió de què acusa la Fiscalia en la idea que la violència no va ser "un dels elements estructurals del pla" dels acusats per assolir la independència de Catalunya. Segons el parer de l’Advocacia, dependent del Govern, no pot considerar-se provat que els acusats organitzessin i preveiessin la violència "com un instrument nuclear" per a la consecució de les seues finalitats, ni tampoc que fos "idònia, suficient o proporcionada" per aconseguir-los. És la forma en la qual la cap del Penal de l’Advocacia, Rosa Seoane, ha defensat davant del Tribunal Suprem la prevalença del delicte de sedició davant del de rebel·lió, dos tipus penals que es diferencien fonamentalment en la concurrència de violència per a la consecució de les finalitats.

L’Advocacia aposta per la sedició en assegurar que nou acusats van participar "de forma absolutament predeterminada i organitzada" en un "alçament públic i tumultuari que va tenir lloc l’1-O" amb la "finalitat clara d’impedir i neutralitzar" el mandat judicial que ordenava impedir el referèndum, declarat il·legal.

Seoane, qui ha recordat que la sedició no contempla la violència però sí l’ús de la força, ha destacat les "concentracions massives de persones dotades de certa organització", preparades per "impedir l’aplicació de la llei". Per això considera que "es donen tots els elements del delicte de sedició en la manera de procedir l’1-O", on es va exercir una resistència o activa o passiva a les forces de seguretat de l’Estat a través d’"una oposició dels concentrats", que, en actitud "clara de desobediència", intentaven impedir el compliment d’un mandat judicial, donant-se de vegades situacions de gravetat "de major o menor abast".

Per a l’Advocacia, nou acusats, amb Oriol Junqueras al capdavant, són coautors del delicte de sedició, ja que tots buscaven la mateixa finalitat i "van aportar cadascú dins dels seus àmbits el que era necessari". Seoane ha destacat aquí el paper "fonamental" de Forcadell per crear "aquesta aparença de legalitat, aquesta espècie de marc normatiu paral·lel completament il·legítim que donava cobertura" a tot el "procés". I respecte als Jordis, ha subratllat la seua "capacitat de convocatòria i lideratge" durant les concentracions del 20 de setembre de 2017 davant de registres de dependències de la Generalitat, quan es van pujar a vehicles de la Guàrdia Civil "per encoratjar a les masses contra l’actuació judicial" i els ciutadans seguien "al peu de la lletra les seues instruccions"

Quant al delicte de malversació, l’advocada de l’Estat ha considerat demostrat el perjudici per a les arques públiques del "procés", mes allà de les despeses "mínimes" acreditades durant i judici. "S’ha produït una adscripció generalitzada de tots els recursos humans i materials de la Generalitat a aquesta finalitat il·lícita i il·legítima produint un perjudici patrimonial", ha precisat.