L'advocada de l'Estat creu que el pla del Govern no preveia violència

El relat de la violència, que va ser un dels eixos en què es va basar la Fiscalia per mantenir les acusacions de rebel·lió contra els líders del procés, va protagonitzar també una part significativa de l’informe final que va presentar ahir al Tribunal Suprem Rosa María Seoane, que exerceix en el cas com a advocada de l’Estat. Tanmateix, va discrepar amb el Ministeri Públic en relació amb la intensitat de la violència i la seua premeditació. En aquest sentit, Seoane va manifestar que, malgrat que a Catalunya van tenir lloc, la tardor del 2017, manifestacions “massives, públiques i tumultuàries” que tenien com a finalitat “impedir l’aplicació de la llei” i en les quals es “va utilitzar la força”, la violència no formava part del pla traçat per la Generalitat per aconseguir la independència. “L’ús de la violència no ha estat un element estructural”, va defensar Seoane, que es va basar en aquest argument per justificar per què acusa per sedició i no per rebel·lió. En concret, en relació amb el dia del referèndum, Seoane va manifestar que els votants van protagonitzar situacions de “resistència passiva”, tot i que va posar èmfasi en el fet que hi va haver també “resistència activa amb incidents més o menys ressenyables”. Amb tot, i malgrat aquestes discrepàncies amb el Ministeri Públic, es va adherir a la tesi dels fiscals que, per imputar violència, no cal que aquesta sigui física, n’hi ha prou amb el fet que es produeixi “per intimidació”. D’altra banda, va destacar la “capacitat de lideratge sobre la massa” que van exhibir Jordi Sànchez, llavors líder de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, a les mobilitzacions del 20-S.

L’acusació popular, exercida pels ultradretans de Vox, va animar el tribunal a dictar una sentència exemplar contra els independentistes que tingui “efectes dissuasius” perquè “ningú més s’atreveixi a atemptar contra l’ordre constitucional”. Per boca de Javier Ortega Smith, que ha estat un dels lletrats ultres que s’han assegut amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, Vox va assenyalar el Govern de Carles Puigdemont i les entitats independentistes per haver orquestrat “un procés colpista sofisticat i innovador”.

En aquest sentit, segons va avançar ahir el digital El Diario.es, el retard es deu al fet que els líders catalans que es troben en presó preventiva pels delictes que se’ls atribueix per l’1 d’octubre van incloure-hi l’expressió “presos polítics” o “actualment en presó preventiva per motius polítics”, que és el gir que va utilitzar Oriol Junqueras.