La Fiscalia conclou que la Generalitat va fer un “cop d'Estat violent” la tardor del 2017

A la recta final del judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes per l’1-O, els quatre fiscals que han intervingut en les sessions, Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, van presentar ahir l’informe final del Ministeri Públic en el qual conclouen que la Generalitat va perpetrar un “cop d’Estat” en el qual hi va haver “ús de la violència” durant els mesos de setembre i octubre del 2017. “El que va passar a Catalunya va ser un cop d’Estat”, va afirmar el fiscal Zaragoza, que va col·locar Oriol Junqueras, en aquell moment vicepresident de la Generalitat, com a “motor principal de la rebel·lió”. “El procés independentista ha estat un atac a l’ordre constitucional en què la violència utilitzada va ser un instrument per afavorir la declaració d’independència mitjançant la presentació d’Espanya com un estat repressor a nivell internacional”, va raonar Zaragoza, que va utilitzar aquesta tesi per defensar el perquè de l’acusació per rebel·lió. “Per això no pot ser una sedició”, va assenyalar, alhora que va acusar els polítics asseguts al banc dels acusats d’“haver intentat liquidar la Constitució, atacant greument l’ordre constitucional mitjançant mètodes il·legals, utilitzant la violència i la coacció”.

Per la seua part, el fiscal Moreno va retreure als acusats haver “incitat” la ciutadania a enfrontar-se amb els policies i guàrdies civils que van intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre. En aquest sentit, Moreno va asseverar que aquest fet justifica el delicte de rebel·lió perquè els membres del Govern i els líders de les entitats independentistes eren “conscients” que el manteniment de la votació provocaria incidents violents. Així, va culpar els processats dels ferits que es van produir durant la jornada del referèndum, tant dels agents lesionats com dels votants ferits. “Hi va haver violència i la violència que hi va haver va ser suficient per als objectius que s’havien marcat”, va afirmar, alhora que es va referir a les concentracions del 20-S com “obstaculitzacions intimidadores i violentes”.

Critiquen Fiscalia per les idees “preconcebudes” i per utilitzar tuits per sostenir la rebel·lió

Per la seua part, la fiscal Consuelo Madrigal va recalcar la presumpta malversació que s’atribueix als acusats i va xifrar en tres milions d’euros els fons públics que van servir per sufragar l’1 d’octubre. Així mateix, va manifestar que el Govern de Carles Puigdemont va actuar com “una organització criminal”. Finalment, el fiscal Fidel Cadena es va servir del discurs de Felip VI del 3-O per defensar que hi va haver rebel·lió perquè el monarca no va apel·lar “a la pau pública o a la seguretat” sinó que va centrar la seua al·locució televisiva a exhortar la Generalitat que acatés la Constitució perquè el “bé jurídic protegit” era l’ordre constitucional.

“Si no és un judici polític, per què ho repeteixen tant?”, va assenyalar. “És un míting polític amb poc rigor de procés penal”, va concloure. Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, va lamentar que la Fiscalia hagi perdut “l’oportunitat” de posicionar-se a favor dels drets.

Per la seua banda, Jordi Turull, que va ser elegit diputat de Junts per Catalunya per Lleida a les eleccions del 28-A, va dir irònicament que “pensava que el míting de Vox era a la tarda”, en al·lusió al fet que els ultradretans van intervenir a la tarda i els fiscals van ocupar tot el matí.

Les defenses titllen de “míting” l’informe dels fiscals

Les defenses dels líders independentistes asseguts al banc dels acusats per l’1-O van qualificar de “míting polític” l’informe de la Fiscalia que es va exposar ahir al tribunal que jutja la cúpula del procés. “És una remissió constant a una hipòtesi preconcebuda”, va afirmar Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva. En aquest sentit, va criticar que el Ministeri Públic es remeti a “la lectura de tuits” per sostenir la rebel·lió. En la mateixa línia, Jordi Pina, lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, es va preguntar per què els fiscals van recordar “constantment” que no hi ha presos polítics.