Occident intenta reanimar l'aliança en un fred 75è aniversari del Dia D

A les mateixes costes de Normandia que fa setanta-cinc anys van desembarcar prop de 130.000 homes per derrotar l’Alemanya nazi, els líders dels països aliats en aquesta batalla van provar ahir de reanimar una aliança que viu un dels seus moments més baixos. Les platges de desembarcament aquell 6 de juny del 1944 sota els noms en clau com Omaha, Juno o Utah han passat a l’imaginari col·lectiu com a escenaris de la lluita per la llibertat.

Ahir, van acollir en diferents actes els dirigents dels Estats Units, Canadà, el Regne Unit o França, amb una absència notable, la de Rússia. Ningú va voler deixar gaire clar per què Vladímir Putin no va ser convidat a la cerimònia de dimecres al Regne Unit ni tampoc ahir a França. Però ahir hi havia darrere de la situació la sensació que Occident intentava fer pinya en un moment de creixents esquerdes, especialment a causa del Brexit i de la polèmica presidència de Donald Trump.

Ahir, el president nord-americà va enaltir els vincles del seu país amb els aliats i va assegurar que aquesta unió és “irrompible”, mentre que el seu homòleg gal, Emmanuel Macron, va recordar a Trump que “EUA mai és més gran que quan es bat per la llibertat dels altres”.

El juliol del 1944 la seua unitat va ser capturada al sud de Caen i va passar la resta de la guerra en diversos camps de concentració.

Un lleidatà al camp de batalla normand

Alberto Winterhalder, un jove nascut el 1917 a Lleida, es va allistar a l’exèrcit alemany i el van enviar amb la seua unitat a combatre a Normandia per evitar la invasió aliada, segons s’explica al llibre el llibre de Pere Cardona i Manuel P. Villatoro Lo que nunca te han contado del Día D. De pare alemany i mare espanyola, la seua família es va mudar a Girona. El 1942 va anar-se’n cap a Alemanya per allistar-se a la Wehrmacht. Poc després va ser destinat una bateria antiaèria en una petita població pesquera situada al mar del nord. L’abril d’aquell mateix any va sol·licitar el trasllat al grup d’artilleria lleugera de Marina número 686, a l’illa de Ré. El 6 de juny del 1944 la seua unitat va rebre l’ordre de dirigir-se fins a Rennes, però a causa de la invasió a Normandia va ser traslladat a lluitar.