Judici 1-O: vist per a sentència

Dimecres vinent finalitza el judici per l’1-O, el més important de la democràcia. Fonts de les defenses valoren per a SEGRE els 4 mesos de judici i avancen que algunes denunciaran la suposada parcialitat de Marchena. Dos dels 15 advocats que han analitzat el judici per al diari relaten les sessions que van veure en directe al Suprem.

Els presos independentistes jutjats al Suprem arriben dimecres vinent al final del judici convençuts que s’ha demostrat la seua innocència. Així ho han explicat fonts de les defenses que representen 4 dels enjudiciats i que han fet balanç per a SEGRE d’aquests 4 mesos de vista. Segons aquestes fonts, les acusacions no han aconseguit provar ni la rebel·lió, ni la sedició, ni la malversació, per la qual cosa “només podem esperar una sentència absolutòria; cap altra cosa no tindria sentit”. Tanmateix, als informes finals, que els lletrats defensaran a partir de dimarts, algunes defenses denunciaran la suposada parcialitat de Marchena.

Els presos han arribat molt cansats al final del judici, “però estan forts”. Cap s’ha enfonsat per les condicions del règim penitenciari i, “encara que alguns ho porten amb més optimisme que d’altres”, tots estan convençuts que s’ha acreditat la seua innocència. També els lletrats, encara que aquests, per si de cas, no paren de treballar en diferents fronts. Per exemple, en el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), davant del qual tramiten un recurs de Jordi Sànchez contra una sanció penitenciària per gravar un missatge electoral en una trucada. Es dóna la circumstància que aquest cas acaba de provocar l’emissió d’un vot particular firmat per tres magistrats del Tribunal Constitucional en el qual denuncien que el TC s’ha escudat en un assumpte formal per no admetre a tràmit el recurs de Sànchez perquè sabia que, si ho admetia, hauria hagut de donar-li la raó. “Això és molt important perquè és molt estrany que el TC ens doni la raó en qualsevol assumpte d’aquesta causa”, expliquen fonts de la defensa, que tenen la vista posada, sobretot, en la justícia europea.

Algunes defenses al·legaran fins a cinc motius per denunciar la presumpta parcialitat de Marchena

Set advocats d’AxD, 6 de Moragues, Simeó Miquel i Celestí Pol han analitzat totes les sessions

En aquest cas estan tramitant ja el recurs de Sànchez davant del TEDH perquè s’ha esgotat la via espanyola (abans no poden fer-ho). No ha estat fàcil perquè ha hagut d’existir la vaga de fam de fa uns mesos per part de Sànchez i altres presos independentistes que denunciaven que el TC paralitzava els seus recursos per evitar que poguessin acudir a Europa. “Ara això s’ha normalitzat”, diuen les defenses. “El normal és que, quan es dicti sentència al Suprem, si és condemnatòria, el recurs davant del Tribunal Constitucional es resolgui més o menys en un any, per la qual cosa les resolucions europees no haurien de tardar tant com s’ha dit.” Alguns juristes han parlat de 7 o 8 anys, però les fonts de les defenses consultades per aquest diari creuen que seran menys. “Allà hi ha el cas del diputat kurd Selahattin Demirtas, que el TEDH va resoldre amb gran celeritat.” El TEDH va ordenar a Turquia el novembre passat que alliberés Demirtas, que feia més de dos anys que estava empresonat preventivament. “Aquest cas és molt esperançador per a nosaltres, sobretot tenint en compte que en el conflicte kurd, a diferència del que ha passat amb el procés, hi ha hagut violència de la de veritat, amb morts inclosos”.

Es dóna la circumstància que el mateix TEDH acaba de dictar una sentència en la qual rebutja un recurs independentista per l’anul·lació d’un ple del Parlament posterior a l’1 d’octubre i declara il·legal el referèndum, però això no preocupa les defenses. “Són coses que no tenen res a veure”, afirmen, ja que una cosa és la valoració que faci el TEDH de certes lleis del Parlament de Catalunya i una altra la suposada vulneració de drets humans. “Creiem que, si fins ara tot just tenia arguments el Suprem per mantenir la presó preventiva dels nostres clients, ara ja no en té cap.” Els arguments adduïts fins ara eren bàsicament de dos tipus: d’una banda, els indicis de criminalitat; de l’altra, el presumpte risc de fuga, de destrucció de proves o de reiteració delictiva.

“Respecte als indicis de criminalitat, Marchena ens va dir que no podia valorar-los per no contaminar-se, però ara ja no pot dir-ho perquè el judici ha arribat al final”, diuen les defenses. Si a això s’afegeix que una de les funcions principals de la presó preventiva és garantir la presència dels acusats en el judici i aquesta ja s’ha produït, “els arguments per mantenir la privació de llibertat són inexistents”.

Alguns lletrats denunciaran en els seus informes de dimarts i dimecres la suposada parcialitat de Marchena. Es basaran sobretot en cinc raons: en primer lloc, la prohibició de contrastar els testimonis de desenes de policies i guàrdies civils, “que sens dubte han fet la sensació d’estar preparats”, amb els vídeos; en segon lloc, la prohibició de preguntar als testimonis sobre fets no plantejats per les parts que els havien proposat; en tercer lloc, el fet que Marchena ha permès a policies i guàrdies civils un munt d’observacions subjectives (cares d’odi, por, etcètera) que després no ha permès als testimonis de les defenses (“el més destacat en aquest sentit va ser el que va passar en la declaració de la filòsofa Marina Garcés, en què Marchena va arribar a dir “molt millor” quan un advocat va dir que no feia més preguntes davant de la impossibilitat que la testimoni expliqués la por dels votants”); en quart lloc, el fet que als testimonis de les acusacions se’ls ha permès ajudar-se amb notes i als de les defenses, no; i en cinquè lloc, la pregunta que Marchena va fer a Trapero per ajudar les acusacions, que no podien fer-la precisament en aplicació del criteri del mateix president de no preguntar sobre coses no plantejades per les parts que havien proposat al testimoni (en aquest cas, les defenses).

Les fonts consultades assenyalen que, “en ocasions, la Fiscalia va mostrar certa falta de familiaritat amb els fets ocorreguts, com per exemple a l’inici del judici, al formular els interrogatoris a alguns dels acusats, o al final, quan ni tan sols no va saber situar el lloc i data dels vídeos que va presentar”. També afirmen que el verb alçar, nuclear tant en el tipus de la rebel·lió com en el de la sedició, amb prou feines apareix en els escrits de les acusacions. I la violència, també necessària en els dos delictes, no va existir. “No serveix l’argument de la rebel·lió sofisticada o postmoderna que va al·legar la Fiscalia; només existeixen la rebel·lió i la sedició del Codi Penal, i aquest diu el que diu.” Segons aquestes parts, han estat molt fluixes les pèrites d’Hisenda que van intentar acreditar la malversació: “Van imputar partides senceres de despesa a la preparació del referèndum, quan ha quedat perfectament acreditat que amb aquestes partides es van sufragar serveis i actuacions que, sense cap dubte, res van tenir a veure amb el referèndum. A part, no van comparar les partides de despesa de l’any del referèndum amb les d’anys anteriors, sense verificar si, en efecte, s’havien produït canvis rellevants en els conceptes o en les quantitats de despesa respecte d’exercicis previs”. I afegeixen: “La individualització ha estat molt pobra. Han estat incapaços d’identificar contribucions concretes i necessàries per part dels acusats per a l’organització d’un alçament de la població, ni violent ni no violent, per aconseguir la secessió de Catalunya o per impedir el compliment d’ordres judicials.”

Veurem. A partir de dimecres, el Tribunal Suprem tindrà l’última paraula amb la redacció de la sentència del judici més important de la democràcia.

La Fiscalia manté la petició de fins a 25 anys de presó La Fiscalia va exposar les conclusions dimarts passat i va mantenir les peticions de fins a 25 anys de presó. Va dir que hi va haver rebel·lió perquè el govern català “va llançar la població” contra les forces de seguretat, cosa que constituiria la violència d’aquest delicte. Va parlar per primera vegada de “cop d’estat” i va comparar el que havia esdevingut l’1-O amb el 23-F. L’Advocacia de l’Estat va dir que la violència no va ser estructural i va demanar fins a 12 anys per sedició. L’ultradretà Vox va demanar fins a 74 anys.