El judici de l'1-O encara l'última setmana amb els informes de les defenses dels processats

Un dels judicis més excepcionals celebrats a Espanya després del final de la dictadura franquista, que ha assegut al banc dels acusats alguns dels líders més destacats de l’independentisme polític i social català, arriba aquesta setmana a la fi. Si es compleix el guió previst, demà, el president del tribunal que ha jutjat la cúpula de l’1-O, Manuel Marchena, pronunciarà el “vist per a sentència”, just quan es compleixen quatre mesos exactes des de l’inici de les vistes. Les dos últimes sessions estaran dedicades a l’exposició, per part de les defenses, dels seus informes finals, en els quals defensaran la innocència dels acusats i en demanaran l’absolució. Ja demà, els mateixos processats parlaran davant del tribunal, cada un durant uns quinze minuts, en el torn d’última paraula.

Òmnium Cultural instal·larà pantalles gegants per seguir l’última sessió del judici, a banda de les convocatòries de concentracions i manifestacions que han efectuat el conjunt de les entitats independentistes. A Lleida, l’entitat que presideix Jordi Cuixart, entre reixes des de fa més de 600 dies, col·locarà demà una pantalla gegant a la plaça Pau Casals.

El redactor de l’article del delicte de rebel·lió al Codi Penal insisteix que no n’hi va haver a Catalunya

D’altra banda, Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Carles Puigdemont, va denunciar “set de revenja i la voluntat d’escarni que han imperat per sobre del sentit més estricte de la Justícia” durant el judici al Tribunal Suprem. Junqueras, per al qual la Fiscalia ha sol·licitat una pena de 25 anys de presó, va afirmar que “de res no ha servit tot el que s’ha pogut veure a la sala” perquè el Ministeri Públic “ha insistit, de forma xocant, en un relat basat en la violència del no-res”. “Ja res em deixa perplex”, va subratllar el també líder d’ERC, que va confiar a poder tornar a la presó de Lledoners per “estar a prop de casa”.

En aquest sentit, el Suprem sospesa mantenir els líders del procés a presó fins a dictar sentència, en contra del que sol·liciten les defenses, que demanen que puguin sortir en llibertat provisional fins que es faci pública la resolució. Segons fonts jurídiques, l’opció més probable és que els presos continuïn tancats ja que els magistrats veuen risc de fuga en cas que quedin lliures.

D’altra banda, el catedràtic de Dret Constitucional i redactor de l’article sobre el delicte de rebel·lió en el Codi Penal, el socialista Diego López Garrido, va insistir ahir que “la Fiscalia no ha pogut demostrar que hi va haver rebel·lió perquè no hi va haver rebel·lió”.

Tot plegat va succeir mentre la plataforma d’observadors International Trial Watch va carregar contra els fiscals per la “concepció poc democràtica” dels drets fonamentals que van exposar a l’informe final del judici, que van pronunciar la setmana passada.

En aquest sentit, la resolució afectarà, com a conseqüència, la fórmula d’acatament que faci servir Oriol Junqueras per prometre la Constitució i obtenir la condició d’eurodiputat, en cas que finalment el Tribunal Suprem l’autoritzi a anar al Congrés a emplenar aquest tràmit. Igualment, condicionarà les fórmules d’acatament dels nous alcaldes i regidors.