El jutjat número 13 rebutja processar excàrrecs del Govern per organització criminal l'1-O

La jutgessa que investiga els preparatius de l’1-O ha descartat processar per organització criminal a ex alts càrrecs i tècnics del Govern imputats, com demanava la Fiscalia, a l’entendre que mancaven d’"infraestructura adequada" i que no els unia un "acord associatiu durador". En una interlocutòria, la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona desestima el recurs de la Fiscalia, que demanava de processar per organització criminal a 28 de la trentena d’investigats per la logística de l’1-O, i manté la fiança de 5,8 milions que va imposar als 17 acusats de malversació.

En concret, la Fiscalia plantejava afegir organització criminal als delictes de malversació, prevaricació, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets pels quals la jutgessa va processar a ex alts càrrecs, tècnics i empresaris presumptament involucrats en la logística del referèndum, entre ells exsecretaris generals de Presidència, Treball, Patrimoni i Relacions Internacionals o la cúpula de la ràdio i la televisió catalanes.

La jutgessa rebutja incloure aquest delicte en l’ordre de processament, però recorda a la Fiscalia i a l’acusació popular exercida per Vox que això no els vincula, per la qual cosa podran atribuir organització criminal als imputats en els seus respectius escrits de qualificació, previs al judici.

Per a la magistrada, de la investigació practicada no es desprèn que els processats comptessin amb "la infraestructura adequada per realitzar un pla criminal, ni que existís un acord associatiu durador i no purament transitori", requisits que exigeix el delicte d’organització criminal, penat amb fins vuit anys de presó.

A més, la jutgessa ressalta que durant la instrucció de la causa no s’ha advertit a cap dels processats que se’ls investigava "per formar part d’una organització criminal de, com a mínim, dos persones que de manera estable o per temps indefinit es dedicaven a cometre delictes".

La jutgessa manté la fiança de 5,8 milions d’euros que va fixar en el seu dia als 17 processats per malversació, quantitat ja pagada i que les defenses van recórrer amb l’argument que no podia ser superior als 2,1 milions d’euros imposats com a responsabilitat civil als líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem. "Res més lluny de la realitat", subratlla la instructora en relació amb aquest argument, després del que recorda que no està vinculada "per les decisions preses per altres jutjats en procediments diferents" i apunta que el seu objectiu és garantir les responsabilitats econòmiques derivades de la malversació, que no estarien assegurades si el Suprem absol a la cúpula del "procés". Respecte a la desproporció que van al·legar algunes defenses pel caràcter solidari de la fiança imposada, la jutgessa afirma que és conseqüència del fet que "tots van actuar conjuntament i concertadament" per desviar presumptament les despeses de l’1-O.

La interlocutòria rebutja també el recurs presentat per la defensa del director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que va al·legar que dos directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) li van parar una "trampa" i el van pressionar perquè assumís responsabilitats que no tenia sobre l’emissió dels anuncis de l’1-O.

La jutgessa considera que els "wats app" que va aportar la defensa de Gordillo per apuntalar la seua tesi no desvirtuen els indicis de desobediència, perquè en aquests missatges va afirmar que no veia "problema" en el contingut de l’anunci de l’1-O i, finalment, va dir no tenir "objecció" a què s’emetés l’anunci, "dins de les seues competències". En la seua resolució, la magistrada descarta també la petició de la Fiscalia que es processi per desobediència a la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, María Àngels Barbarà, per no actuar davant de les denúncies que va rebre per l’ús del cens de l’1-O, i recalca que la investigada "sí va demanar informació" a la Fiscalia i al jutjat sobre si havia de suspendre els expedients a l’espera que es resolgués el procés penal.

Al contrari, la jutgessa estima els recursos presentats per la Fiscalia i les defenses i exculpa del delicte de desobediència pel qual van ser processades a l’exsecretària general de Gobernación Meritxell Massó i a l’exresponsable de l’àrea de processos electorals d’aquesta consellería Montserrat Vidal, així a com Josep Maria Gispert, gerent d’una impremta que presumptament va confeccionar les actes de l’1-O.

En el cas de Massó, la jutgessa recalca que va estar de baixa fins el juliol del 2017, quan les competències en processos electorals van passar al Departament de Vicepresidència, i en el de Vidal admet que no consta que participés en l’organització de l’1-O ni que tingués capacitat per impedir la seua preparació".