L'advocada de Cuixart: "La defensa de la unitat d'Espanya no pot sacrificar drets fonamentals"

L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha criticat que s'hagi "criminalitzat" drets fonamentals com el d'expressió o reunió i que s'hagi perseguit al president d'Òmnium per impulsar la mobilització social. "La defensa de la unitat d'Espanya no pot provocar el sacrifici dels drets fonamentals de tots els ciutadans", ha afirmat durant l'informe final del judici del 'procés'. A més ha dit que criminalitzar aquests drets no es pot entendre com una "defensa de la Constitució", i ha criticat que des d'alguns poders de l'Estat es vegi com una "amenaça" el dret a manifestar-se. "La Constitució no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70", ha posat d'exemple. També ha acusat el tinent coronel Daniel Baena de "servir en safata" un vocabulari que permetés a la fiscalia acusar per rebel·lió i "parlar de cop d'estat i període insurreccional". "Però el nom no fa la cosa, són paraules buides de contingut si les contrastem amb les proves del judici", ha manifestat. Al final de l'informe, ha sol·licitat la "llibertat immediata" per a Cuixart.

En l'exposició de l'informe final, la lletrada Marina Roig ha defensat que Cuixart sempre va fer crides a la calma i que "mai va voler impedir l'actuació judicial, sinó protestar per ella". Per tant, entén que tota la seva actuació està emparada pels drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió.

Marina Roig ha dit que els danys als vehicles "no poden retirar la qualificació de manifestació pacífica" al 20-S i no es poden atribuir als organitzadors. Per tant, ha basat els arguments en defensar els drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió i ha negat que els fets puguin encaixar en els tipus de la rebel·lió –que requereix de violència i alçament públic- ni tampoc de sedició, perquè creu que no es va alterar greument la pau pública. "No és fer possible una ponderació entre la unitat d'Espanya i els drets fonamentals", ha asseverat, que creu que no es pot considerar que uns fets són, a la vegada, delicte i exercici de drets.

La lletrada ha recordat que en els primers informes de la Guàrdia Civil es parlava "d'actes de desafecció" cap a la Guàrdia Civil però que, amb el temps, el llenguatge va "mutar" per encaixar en el delicte de rebel·lió, tot i que els fets eren els mateixos. "Basar la rebel·lió en mostres de desafecció hauria quedat descafeïnat, però el nom no fa la cosa, les paraules queden buides de contingut si les contrastem amb les proves del judici", ha remarcat.

20-S: "No hi havia intenció d'impedir l'actuació policial"

L'advocada de Cuixart ha remarcat les crides que el president d'Òmnium va fer durant tota la jornada del 20-S per reclamar que la mobilització "havia de mantenir un caràcter pacífic, serè i tranquil", ja sigui a peu de la concentració, damunt de l'escenari, a través de Twitter o en entrevistes a mitjans de comunicació. "Va exhortar expressament a la ciutadania a no comportar-se de manera violenta", ha dit, de manera que creu que la seva actuació s'empara en el "dret de reunió".

Roig també s'ha referit al moment en què Cuixart i Sànchez pugen als vehicles de la Guàrdia Civil per fer desconvocar la concentració per segona vegada i ha justificat expressions com "des d'aquest altar majestuós", utilitzat per la fiscalia recurrentment durant el judici, com un intent perquè els concentrats "marxessin cap a casa" i la comitiva judicial pogués sortir. Per Roig, "no hi havia intenció d'impedir l'actuació policial, sinó per protestar per ella".

Sobre els danys als vehicles de la Benemèrita, Roig ha defensat que aquests no poden retirar "la qualificació de manifestació pacífica" a la mobilització i, a més, "no es pot atribuir els incidents als organitzadors". De fet, durant el seu informe, l'advocada ha citat alguns informes internacionals segons els quals "els fets esporàdics de violència que passin dins d'una manifestació que es planteja com a pacífica no haurien de privar a la resta del dret de manifestar-se pacíficament".

"Desconfiança absoluta" de la Guàrdia Civil el 20-S

Roig ha argumentat que el 20-S la Guàrdia Civil va partir d'una "desconfiança absoluta" cap a la posició de l'ANC i de l'aleshores president de l'entitat Jordi Sànchez, i que va fer una "mala interpretació" de la seva voluntat per organitzar la concentració que hi havia fora d'Economia. I també ha criticat que la Guàrdia Civil no conegués les tècniques de mediació dels Mossos. "Fins al migdia és que hi va haver una falta d'enteniment absoluta per part de la Guàrdia Civil, que havien de mantenir una interlocució amb els organitzacions perquè la reunió es pogués fer i a dins es pogués fer la feina", ha dit.

1-O: "No s'ha provat la violència generalitzada"

Sobre l'1-O, Roig ha al·legat que la fiscalia "no ha aportat cap prova de la violència generalitzada" i ha argumentat que només es van produir fets aïllats. "Els insults després de l'actuació policial o que individus aïllats tiressin una cadira o donessin una puntada de peu no converteix els fets en violents", ha manifestat Roig, que creu que tampoc poden suposar la violència necessària per condemnar per rebel·lió. En canvi, sí ha defensat que hi va haver "resistència pacífica en 35 col·legis que no volien impedir l'actuació policial, sinó protestar" i, en alguns casos, "retardar-la". Per Roig, "no és possible sostenir" que l'1-O hi va haver "la violència que es requereix per doblegar la voluntat de l'estat i posar en escac l'ordre constitucional". En aquest sentit, ha parlat de gent asseguda a terra, amb braços alçats o entrellaçats i ha dit que són "tècniques de desobediència civil".

Pel que fa a l'actuació de Cuixart aquell dia, Roig ha defensat que els tuits que va fer van ser per demanar a la ciutadania que mantinguessin una "actuació pacífica" i sosté que als ciutadans que se van concentrar davant dels col·legis "se'ls ha d'atorgar la protecció del dret de reunió" i ha denunciat que hi va haver actuacions policials "sense avís, utilitzant les porres contra persones que no suposaven cap amenaça". També ha criticat la "desproporció" policial en alguns centres i ha vessat dubtes sobre la prova que s'ha practicat sobre els agents ferits.

El valor dels que van votar 'no'

Roig també ha posat en valor els "més de 170.000" ciutadans que van participar l'1-O i van votar que no. "Hem d'entendre que no volien declarar la independència", ha dit. I també ha negat cap "concert" entre el Govern i les entitats socials. "No s'ha practicat prova d'un concert estratègic més enllà de compartir desig autodeterminació", ha afirmat.

Per tot plegat, nega que Catalunya visqués la tardor del 2017 un "període insurreccional" com sosté la fiscalia (i havia apuntat l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena) i ha defensat que la ciutadania tenia dret a protestar. "Una part important del món independentista i no independentista va sortir al carrer per mostrar el compromís amb les institucions i els drets fonamentals i ho van fer exercint aquests drets, amb la consciència que defensaven el que suposa també una part important de la Constitució", ha manifestat.

Petició de llibertat "immediata"

Al final del seu informe, Roig ha demanat la posada "immediata" en llibertat Cuixart per considerar que s'estan vulnerant els seus drets i defensant que la seva actuació no mereix cap retre penal i que, per tant, se l'ha d'absoldre.

Marina Roig també ha retret a la fiscalia que hagi "menystingut" l'informe del grup de treball de Detencions Arbitràries de l'ONU i no n'hagi fet cap referència. I ha recordat que hi ha sentències d'aquesta mateixa sala que se diuen que aquestes resolucions s'han d'atendre.