SEGRE

PANORAMA

L'advocat de Forn afirma que el Govern va acatar el 155 i no va culminar la independència

“Aquesta versió pot molestar però és el que va passar”, subratlla durant l’exposició del seu informe final || Acusa l’Estat d’utilitzar la Policia i la Guàrdia Civil per “desacreditar” l’1-O i no per impedir-lo

Alguns dels líders independentistes jutjats, ahir, durant l’exposició dels informes finals al Tribunal Suprem.

Alguns dels líders independentistes jutjats, ahir, durant l’exposició dels informes finals al Tribunal Suprem.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La penúltima sessió del judici contra els líders del procés per l’1-O al Tribunal Suprem va estar protagonitzada per les defenses d’alguns dels acusats, que van exposar durant tota la jornada els seus informes finals. Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i de Meritxell Borràs, va afirmar que la Generalitat “va incomplir sistemàticament les lleis de desconnexió” i que “no va aplicar la independència”. “El Govern va acatar el 155. Aquesta versió pot molestar algú, però és el que va passar”, va subratllar el lletrat, alhora que es va centrar a desacreditar el relat de la violència independentista defensat per les acusacions. En aquest sentit, Melero va acusar la Fiscalia de “trivialitzar” i “banalitzar” el concepte de violència. “És una falta de respecte als morts de tots els sagnants alçaments militars que hem viscut”, va denunciar, i va criticar que s’usi el “tòpic tan utilitzat de cop d’Estat” per referir-se al que va ocórrer a Catalunya a la tardor de fa dos anys. “Van ser actes de dissidència política emparats per la Constitució”, va concloure. Amb tot, Melero va negar categòricament que Forn cometés un delicte de rebel·lió, encara que va admetre que va desobeir els mandats del Tribunal Constitucional. “Cedeixo amb gust a la desobediència”, va manifestar l’advocat defensor.

D’altra banda, va arremetre contra l’operació Copèrnic, per la qual milers d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van ser destacats a Catalunya amb motiu del referèndum. A més, Melero va assegurar que la finalitat amb la qual l’Estat va traslladar aquests agents a territori català va ser la de “desacreditar” l’1-O i no per poder impedir-lo. Referent a aquesta qüestió, va asseverar que el dispositiu de coordinació entre les diferents forces de seguretat de l’Estat i els Mossos, dirigit pel coronel Diego Pérez de los Cobos, va ser un “frau”. “No volien coordinar-se, van venir a efectuar una intervenció unilateral”, va assenyalar. Arran d’això, Melero va qualificar d’“aberrant” el dispositiu policial dissenyat des de Madrid que, al seu entendre, tenia un “propòsit polític” i no el de donar compliment a les resolucions judicials que instaven a impedir la votació però garantint la convivència ciutadana. “L’únic pla d’actuació amb cara i ulls per a l’1-O va ser el dels Mossos d’Esquadra”, va concloure.

Melero diu que va ser un “frau” el dispositiu de coordinació policial muntat per l’Estat Van den Eynde creu que la sentència és una “oportunitat” per “resoldre el conflicte”

El lletrat va posar fi a la seua al·locució amb agraïments als membres de la Sala i al personal del Tribunal Suprem, com també amb una referència cinematogràfica a la pel·lícula Amanece, que no es poco, i va desitjar que “reconstruïm una Espanya en la qual només ens discutim per William Faulkner”.

La defensa de Junqueras veu “persecució ideològica”

De la mateixa manera que Melero, Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva, va manifestar davant del tribunal que qualificar com a rebel·lió els esdeveniments que es van produir a Catalunya entre els mesos de setembre i d’octubre del 2017 és “absurd”. En aquest sentit, va criticar les tesis de les acusacions que, al seu parer, no són més que “exageracions que resten credibilitat als seus plantejaments”. El lletrat, a més, va posar èmfasi que els Mossos d’Esquadra mai van parlar d’una situació de “violència generalitzada” a Catalunya. Amb tot, Van den Eynde va concloure que el periple judicial dels líders independentistes constitueix una persecució ideològica. A més, va denunciar que l’Estat pretén aplicar el “Codi Penal a la dissidència política”. “Les acusacions es basen en el dret penal de l’enemic”, va indicar, i va afirmar que aquest judici ha estat fruit d’una “causa general” iniciada per l’Audiència Nacional l’any 2015 per iniciativa pròpia. D’aquesta manera, l’advocat va instar els magistrats que prenguin la sentència com una “oportunitat” per “resoldre el conflicte”. “Hem de tornar la pilota a la teulada de la política. Això és un fet interessant que pot ajudar a la sentència”, va reflexionar Van den Eynde, que va afegir que l’independentisme té “la mà estesa” per buscar una sortida a l’enfrontament entre Madrid i la Generalitat.

tracking