Les defenses acusen la Fiscalia de forçar la rebel·lió

Quatre dels advocats defensors que van intervenir ahir van carregar contra la Fiscalia del Tribunal Suprem per “tergiversar” el relat i “magnificar” l’actuació dels acusats amb “poc rigor” i a través d’“interpretacions forçades” per fer que el seu paper s’enquadri en el delicte de rebel·lió o malversació. Aquest va ser l’argument comú dels informes dels advocats de la defensa de Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Meritxell Borràs i Dolors Bassa, que van intervenir en l’última jornada del judici del procés.

Ni l’1-O ni la conducta dels acusats va ser, segons els lletrats, “capaç de doblegar l’Estat” i, per tant, van defensar que “no hi va haver rebel·lió perquè no hi va haver violència”. Ho va verbalitzar així el lletrat de l’exconsellera Dolors Bassa, Mariano Bergés, que va criticar com la Fiscalia “va començar dient que s’havia liquidat la Constitució” però al definir la violència va abaixar “el to” fins a una “violència soft, una força intimidatòria o una violència normativa”.

Com altres defenses, Bergés va incidir que amb l’aplicació del 155 de la Constitució n’hi va haver prou i es va dur a terme “sense cap resistència”, de forma que no “se li pot demanar al tribunal que actualitzi el tipus de rebel·lió” per condemnar-los.

Així mateix, va defensar que la declaració unilateral d’independència no és delicte sinó “un acte polític i pacífic” que “no formava part del pla inicial” del Govern, que pretenia assolir-la “a través d’un procés referendari i ordenat”.

Segons el parer de Marina Roig, la lletrada de Jordi Cuixart, el que va ocórrer aquella tardor del 2017 va ser l’exercici dels drets de manifestació i reunió, que l’acusació identifica amb “desordre, caos, malestar i desafiament a l’autoritat”.

També va sostenir que la Fiscalia “ha tergiversat” el relat per “fer quadrar l’actuació” del líder d’Òmnium en el delicte de rebel·lió quan –va precisar– ell només va insistir que la protesta del 20-S davant de l’escorcoll de la conselleria d’Economia “havia de mantenir un caràcter pacífic”. Va considerar “irrellevant” per al judici que Cuixart pugés a un cotxe danyat de la Guàrdia Civil i utilitzés “paraules com des d’aquest altar majestuós” perquè no és delicte, i va indicar que la “defensa de la unitat d’Espanya” no pot “enterbolir” la protecció dels drets fonamentals. L’advocada de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va anar més enllà a l’acusar la Fiscalia de “magnificar” la seua actuació i va opinar que “se l’està jutjant per qui és i no pel que ha fet”. Olga Arderiu va denunciar que se l’hagi separat de la resta dels seus excompanys a la Mesa de la Cambra catalana, que en comptes de ser enjudiciats per rebel·lió respondran tan sols per un delicte de desobediència davant del TSJC, que no comporta pena de presó. Així, tota aquesta “rebel·lió postmoderna” que concep la Fiscalia –terme encunyat dimarts pel defensor de Quim Forn, Xavier Melero– “ha sustentat també una malversació postmoderna”, segons la seua companya de despatx, Judith Gené, advocada de l’exconsellera Meritxell Borràs. Gené es va centrar a negar el delicte de malversació que, segons va dir, no s’ha pogut provar, i va retreure el “biaix acusatori” d’una Fiscalia que només té en compte “el que perjudica” i no els fets en global. A més, va aprofitar per demanar al tribunal que no tingui en compte en la sentència les conclusions de Vox. La negativa de la malversació la va tancar el lletrat de Bassa en relació amb l’ús dels col·legis l’1-O que, segons el seu parer, no implica desviació de fons perquè “els locals estaven exclosos del mercat” i “no es podien llogar”, per la qual cosa “el seu ús no va comportar un lucre cessant”. Joan Segarra, advocat de l’exconseller d’Empresa Santi Vila, va insistir, per la seua part, que el seu client va dimitir “frustrat” al no aconseguir una “solució dialogada” per declarar la independència i va destacar que en el govern de Carles Puigdemont no hi havia “consens”.