El Suprem busca la unanimitat

Totes les mirades estan posades ara en els magistrats del tribunal del procés, conscients que la seua decisió passa per assolir la unanimitat per evitar polèmiques i escletxes jurídiques amb el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg en l’horitzó dels acusats. Sis homes i una dona els quals s’ha presentat com els últims garants de l’Estat de Dret davant el desafiament secessionista català que tindrà un punt d’inflexió, quan es dicti la sentència, per a la qual no hi ha una data en concret encara que tot apunta que serà sempre després de l’estiu tenint en compte el volum de la prova a analitzar en un judici amb cinquanta-dos sessions. Una resolució a la qual els líders independentistes neguen credibilitat. De fet, el president Quim Torra va titllar el judici de “farsa” tot just quedar el cas vist per a sentència aquest dimecres.

La transcendència política d’aquesta sentència serà innegable i les lectures del que reflecteixin els fets provats no seran compartides per tots els actors implicats, la qual cosa obrirà la porta a un debat d’alt voltatge. Torra vol capitanejar una resposta unànime i “de país” a la sentència, que s’espera que estigui dictada al setembre o a l’octubre.

La Junta Electoral cita els eurodiputats per dilluns i han de jurar o prometre la Constitució

La ministra afirma que el judici ha sigut “modèlic” pel que fa a “transparència” i “garanties”

En aquest context, el tribunal aspira a arribar a la unanimitat i no es contempla en la judicatura una resolució amb vots particulars tenint en compte la sensibilitat de la qüestió a tractar. Qualsevol fissura en el tribunal podria tenir conseqüències en la imatge de la Justícia perquè al tractar-se de la cúpula de la magistratura molts podrien interpretar aquesta fallida com un símptoma de debilitat d’un dels poders de l’Estat.

I és que en cas que siguin condemnats, les defenses acudiran en empara al Tribunal Constitucional abans de fer l’últim pas cap a Estrasburg.

Però abans caldrà conjugar les diferents sensibilitats dels membres del tribunal, que ja han mostrat lleugeres diferències en el passat amb la qualificació dels fets i que han viscut el judici amb diferent intensitat i atenció.

Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, espera per a la tardor una sentència per unanimitat, i que una opinió progressista d’un dels magistrats i el seu poder de veto pugui arrossegar els altres. Opina que el tribunal farà “abstracció” i no es deixarà influir gaire pels al·legats finals dels encausats.

En tot cas, assegura que les defenses se senten “reconfortades” perquè tant els magistrats com els fiscals els van dir que “la partida estava ben jugada”. També apunta que pot acabar passant que el tribunal de Luxemburg acabi fiscalitzant el Suprem si no permet que Oriol Junqueras prengui possessió de l’acta d’eurodiputat.

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, dibuixa la possibilitat que el Tribunal Suprem opti per una condemna per incitació als desordres públics, que suposa una pena de presó de quatre anys, malgrat que ell continua defensant l’absolució. Melero, que ha tornat a mostrar-se convençut que els presos quedaran en llibertat ara que s’ha acabat el judici, opina que els que demanen una sentència contundent per escarmentar l’independentisme estan “insultant greument” el tribunal.

Per la seua part, Jordi Pina, lletrat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, té la “fermesa i la convicció” que el Suprem serà “valent” i aplicarà el dret com en qualsevol altre judici.

Per altra banda, la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, afirma que el judici pel procés ha sigut “modèlic” per la seua “transparència” i “garanties”. Així ho va dir ahir a la premsa després de participar en l’entrega del premi Joves Juristes Garrigues, on va subratllar el “gran esforç” que han fet “els professionals que hi han participat”, destacant el “tribunal, fiscals, Advocacia de l’Estat i les defenses” i ometent l’acusació popular exercida per Vox.

La JEC tanca la porta d’aquesta manera a la petició de Lliures per Europa, que havia demanat a l’àrbitre electoral que expedeixi les credencials de Puigdemont i Comín sense obligar-los a desplaçar-se a Espanya.

La JEC ho impedeix establint que els candidats electes han de jurar o prometre l’acatament de la Constitució en un acte que tindrà lloc el dilluns 17 de juny a les 12 hores al Congrés i advertint que només entregarà la credencial de proclamació de diputats electes quan s’hagi produït aquest jurament o promesa. Per tant, continua la resolució de l’àrbitre electoral, només comunicarà al Parlament Europeu “la relació de diputats electes que hagin complert el requisit de prestació de jurament o promesa d’acatament de la Constitució” i “en el moment en què es produeixi aquest acatament”.

L’advocat Gonzalo Boye, representant legal de Carles Puigdemont i de Toni Comín, i Lliures per Europa havien sol·licitat que els fos remesa “immediatament” l’acta de proclamació dels electes.