Puigdemont assegura que assistirà a la constitució de l'Europarlament

“El 2 de juliol seré a Estrasburg a la constitució del Parlament Europeu.” Amb aquestes paraules, Carles Puigdemont va reafirmar ahir la seua voluntat de poder exercir com a eurodiputat malgrat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’haver deixat vacant el seu escó per no haver anat dilluns al Congrés dels Diputats a prometre el càrrec. El líder de Junts per Catalunya, que va fer una roda de premsa a la seu que el legislatiu comunitari té a Brussel·les, acompanyat pel també europarlamentari electe Toni Comín, altres dirigents independentistes i eurodiputats, va qualificar d’“inconcebible” la possibilitat que finalment no pugui ocupar l’escó. “Estem davant d’un test d’estrès per a la democràcia europea”, va afirmar Puigdemont, alhora que va confirmar que serà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el que tindrà l’última paraula sobre l’assumpte i va confiar que es pronunciï abans del dos de juliol. Amb tot, no va especificar quin tipus de recurs plantejaran davant d’aquest òrgan judicial amb seu a Luxemburg.

Per la seua part, Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior, va donar compte ahir al Tribunal Suprem que els nou líders del procés en presó preventiva per l’1-O han sol·licitat ser traslladats a presons catalanes a l’espera de la sentència del judici que va acabar la setmana passada. Alhora, l’Advocacia de l’Estat va presentar un escrit als magistrats en què subscriu les tesis de la Fiscalia i es pronuncia a favor de mantenir tancada la cúpula independentista fins que es publiqui la sentència per l’elevat risc de fuga i la falta de penediment mostrada pels processats en el torn d’última paraula. Això, segons el parer del portaveu d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, no ajuda que la seua formació pugui facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern central (vegeu més informació a la pàgina anterior).

Al seu torn, el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat inadmetre l’incident de nul·litat presentat per l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez contra la resolució que confirma una sanció que se li va imposar per haver gravat un àudio per a la campanya electoral del 21-D. D’altra banda, Amnistia Internacional va reclamar de nou la llibertat de Sànchez i del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a la presó des del 16 d’octubre del 2017.

“Ho tornarem a fer, però bé”, va afegir Riera parafrasejant les paraules del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, a l’última sessió del judici pel referèndum.

Per la seua banda, Assumpció Lailla, Núria de Gispert i Toni Castellà, que es van veure amb Torra en representació de Demòcrates, van posar sobre la taula la necessitat d’adoptar un nou full de ruta independentista que sigui resultat d’una cimera de partits i entitats.

La CUP defensa davant de Torra la unilateralitat El president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir ahir amb representants de la CUP i de Demòcrates per avançar en la construcció d’una estratègia unitària de l’independentisme davant la sentència del judici per l’1-O. Després de la trobada, el diputat de la CUP Carles Riera va recalcar que la resposta del sobiranisme a la resolució del Tribunal Suprem no pot ser “únicament simbòlica”. En aquest sentit, els cupaires van instar el president a tancar un “gran acord de país” centrat en l’“autodeterminació” i en la via del “conflicte i la unilateralitat”.