UNIÓ EUROPEA
Polònia viola la independència judicial, segons el Tribunal de la UE
A l’avançar de forma obligatòria la jubilació de magistrats del Suprem
El president polonès, Andrzej Duda, en una imatge d’arxiu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) va dictaminar ahir que la polèmica reforma impulsada pel Govern ultraconservador de Polònia que avança la jubilació dels jutges del Tribunal Suprem viola els principis d’inamobilitat del jutge i d’independència judicial.
El cas es refereix a la reforma del sistema judicial impulsada per Varsòvia fa més d’un any i que, entre altres mesures, redueix l’edat de jubilació dels magistrats de l’Alt Tribunal de 70 a 65 anys, una jubilació forçosa que s’aplica de manera retroactiva als jutges.
La decisió d’avançar l’edat de jubilació dels magistrats va ser portada per la Comissió Europea davant del TUE el juliol passat i va sol·licitar que la Justícia europea l’examinés per procediment urgent i que apliqués mesures cautelars per suspendre’n l’aplicació fins que hi hagués sentència, una cosa que el TUE va acceptar el mes de desembre.
En concret, la sentència publicada aquest dilluns declara que reduir l’edat de jubilació dels jutges que componen el Suprem polonès “no està justificada per un objectiu legítim i viola el principi d’inamobilitat del jutge, inherent a la seua independència”.
El TUE remarca, en particular, que el principi d’inamobilitat exigeix que els jutges puguin seguir en l’exercici de les seues funcions “en tant que no hagin assolit l’edat de jubilació forçosa o fins que acabi el seu mandat quan aquest tingui una durada determinada”. Aquest principi, afegeix, només pot ser objecte d’excepcions “quan existeixin motius legítims i imperiosos que el justifiquin i sempre que es respecti el principi de proporcionalitat”.
El tribunal amb seu a Luxemburg no es creu la justificació de Polònia, que va defensar durant l’audiència que la reducció de l’edat de jubilació buscava harmonitzar l’edat de jubilació dels jutges del Suprem amb la del conjunt de treballadors del país.
En concret, el Tribunal de Justícia de la UE critica que la reforma confereixi al president de la República la capacitat discrecional de decidir si prorroga el mandat dels jutges i que aquesta afectés al voltant d’un terç dels membres del Suprem actual (entre ells la presidenta), dos factors que “poden suscitar seriosos dubtes quant a les seues veritables finalitats”.
