POLÍTICA CATALANA
El Govern confia que Borrell faci visible el conflicte català a la UE
Budó assegura que el ministre és especialista a “encendre focs diplomàtics per allà on ha passat” || Des del seu nou càrrec a la diplomàcia de Brussel·les
El Govern va afirmar ahir que l’elecció del ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, com a alt representant d’exteriors a la Unió Europea, contribueixi a donar visibilitat al conflicte a Catalunya. Tot i que la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, va remarcar que l’elecció de Borrell no era del seu grat. A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, celebrada excepcionalment a la ciutat de Manresa, Budó va dir que l’elecció pot ser “positiva” si serveix per col·locar la crisi catalana al centre del debat europeu. I va afegir que el seu paper com a ministre d’Exteriors sempre s’ha especialitzat a “encendre focs diplomàtics per allà on ha passat”, per la qual cosa si continua “alimentant el conflicte” deixarà de ser una causa interna i passarà a formar part del debat europeu.
Budó també va criticar que el ministre recorregués l’obertura de delegacions de la Generalitat a l’estranger i va fer una valoració positiva de les manifestacions que es van celebrar dimarts a Estrasburg. També va criticar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no admetés les mesures cautelars que demanava Puigdemont per poder recollir l’acta d’eurodiputat.
ANC i el Consell per la República recorreran la decisió davant de la justícia europea
D’altra banda, el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Argelague, va classificar durant una compareixença pública el PP com un partit d’“extrema dreta”. Al seu torn, el PPC va demanar la reprovació del director i estudia demanar-ne el cessament perquè creu que aquestes paraules “l’inhabiliten per al càrrec pel seu sectarisme i imparcialitat”.
Tanmateix, la petició no ha estat capaç de sobrepassar el primer filtre necessari per poder fer una recollida de firmes que donessin suport a la iniciativa, ja que la CE va assegurar que l’ICE presentada no convida l’Executiu a fer una proposta “per portar a terme una acció legal” i aquest és l’“únic objectiu” que pot tenir una ICE.
La Comissió també va recordar que té competències per “dialogar amb un estat membre per prevenir les amenaces sistemàtiques” però l’ICE no convida la CE a “presentar una proposta legislativa”. La decisió serà recorreguda davant de la justícia europea per l’ANC i el Consell per la República.
La UE rebutja sancionar Espanya com demana l’ANC
La Comissió Europea s’ha negat a registrar la Iniciativa Ciudadana Europea (ICE) impulsada per l’ACN i el Consell per la República per obrir un procediment sancionador a escala europea contra Espanya. Les dos entitats van presentar a començaments de maig un ICE per activar l’article 7 dels tractats europeus, que preveu un mecanisme per suspendre els drets al vot d’un estat membre de la Unió Europea que posi en risc l’estat de dret. Les entitats pretenien que “tant la Comissió com el Parlament” tinguessin “coneixement de la situació” a Espanya respecte a la “falta de compliment de la normativa europea”.