Torra va reconèixer al jutge que va desobeir al no retirar els llaços grocs de la Generalitat

El president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar al declarar com a investigat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per presumpta desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) per no retirar els llaços grocs d’edificis públics en període electoral: “Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans.”

Així es desprèn de l’àudio de la declaració de Torra el 15 de maig, a què va tenir accés TV3, i recollit per Europa Press, en el qual també Torra explica que no va dictar l’ordre de retirar els símbols perquè va considerar: “Era una ordre manifestament il·legal dictada per un òrgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi.”

Cuixart defensa la no-violència com a arma: “L’acció no violenta no significa passivitat”

Després d’aquesta declaració, el TSJC ha processat el president de la Generalitat per presumpta desobediència a l’ordre de la JEC de retirar aquests símbols dels edificis públics durant la campanya electoral, després d’obrir un procediment arran d’una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya.

“Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meues. L’última responsabilitat de tot el que va passar va ser meua. El fet de mantenir pancartes en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets humans va ser meua”, va dir Torra.

Al ser preguntat pel canvi de pancarta –d’un llaç groc a un de blanc ratllat en vermell–, va dir al jutge: “No va tenir cap rellevància, vam seguir enviant el mateix missatge.”

Precisament ahir, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va defensar que “la solució al problema de l’obediència cega és la desobediència civil”, en una carta escrita des de la presó de Lledoners.

En l’obertura de les Jornades sobre la Desobediència Civil organitzades per Òmnium Cultural, a la qual va acudir el president de la Generalitat com a soci de l’entitat, Cuixart va dir que cal fer de la pràctica de la no-violència la principal arma “perquè l’acció no violenta no significa passivitat o inacció”, i va fer una crida també a formar-se i instruir-se perquè, segons el seu parer, els poderosos saben com criminalitzar la protesta i la dissidència.

“No ens han vençut. Ningú no ha aconseguit deshumanitzar les nostres vides. I avui, com a societat, tots som molt més sensibles. Ho tornarem a fer! Mobilització constant, perseverant i plena de coratge”, va subratllar.

“L’única batalla que es perd és la que s’abandona”, va recalcar per acabar la carta, que recull reflexions que inclou al llibre que dijous que ve, dia en què Òmnium Cultural compleix 58 anys, es presentarà sota el títol Ho tornarem a fer.

“No és procedent tenir per formulades les mateixes en tant que no són part personada davant d’aquesta Sala ni se’ls ha efectuat cap trasllat”, diu la resolució en al·lusió a la seua situació de rebel·lia.

D’altra banda, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és “arbitrària”, seguint el mateix criteri expressat en el cas d’Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart fa escasses setmanes.