Marc Màrquez, deu de deu

Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) va aconseguir en el circuit alemany de Sachsenring la seua desena victòria de deu de possibles i és que, des que va començar a disputar el mundial de motociclisme, sempre que ha arribat la cita del Gran Premi d’Alemanya, sigui en la categoria que sigui, ell es va imposar tant en entrenaments com en cursa.

Malgrat les declaracions d’uns i altres després de les sessions de classificació de dissabte, si alguna cosa va deixar clar el líder del mundial i cinc vegades campió del món de MotoGP és que qui tenia ritme i velocitat en la novena prova puntuable del campionat del món era el pilot de Repsol Honda.

Va fallar a la sortida i li van superar fins tres pilots però abans que es completés el primer parcial de la primera volta ja estava al capdavant i encara que "li van pressionar" Alex Rins (Suzuki GSX RR) i Maverick Viñales (Yamaha YZR M 1), el de Repsol Honda va començar a marcar el seu ritme personal, volta ràpida de cursa en la quarta i cinquena volta, aquesta última nou rècord del circuit.

Allà es podria dir que va consolidar definitivament una escapada que l’anava a portar directe, també, a la seua cinquena victòria de la temporada, que li permet marxar de vacances amb més de dos grans premis d’avantatge sobre el seu immediat perseguidor.

Allà es va acabar la cursa i si, després, hi ha una cosa per ressaltar, va ser l’error d’Alex Rins, qui amb la segona posició més que consolidada, a tres segons de Màrquez però amb un sobre Viñales, va perdre l’adherència al tren davanter del seu Suzuki i va haver de dir adéu a la cursa.

Per llavors Maverick Viñales tenia darrere d’ell a un "incòmode" Cal Crutchlow, però el britànic, que va caure mentre s’entrenava amb bicicleta dimecres passat, no va aguantar la pressió i el ritme i va llançar la tovallola per consolidar el seu segon podi de la temporada.

Joan Mir es va quedar com a únic representant de Suzuki i va aguantar el tipus gairebé a tot moment i encara que es va barallar amb els tres pilots de les Ducati Desmosedici GP19, es va haver de conformar amb la vuitena plaça, per davant de Valentino Rossi, a qui la vuitena posició, per molt que sortís onzè, li va haver de saber a molt poc.

Andrea Dovizioso no va ser ni l’ombra d'allò que sol ser, en cap moment al llarg del cap de setmana no va estar com per batallar amb Màrquez i, de fet, la renovació de Danilo Petrucci, el seu company d’equip, per una temporada més, li va haver de donar ales per doblegar "in extremis" al seu cap de files, encara que segurament molts són els que penses en l’equip de Borgo Panigale que la superioritat del de Repsol Honda aquesta temporada va ser molt complicada de posar en dubte.

En moto2, Alex Màrquez (Estrella Galícia 0'0 Kalex) no es va deixar sorprendre i a poc a poc i sense cometre errors, va superar rivals camí de la victòria, la quarta de la temporada, i de recuperar el lideratge del mundial que un error de l’italià Lorenzo Baldasarri (Kalex) en el TT d’Assen li va impedir de defensar amb encert.

Màrquez torna a dalt de tot de la taula de punts i es perfila com el principal candidat al títol, errors al marge.

La millora de les KTM comença a ser notable amb el nou xassís. El sud-africà Brad Binder va tenir les seues opcions de lluitar per la victòria encara que s’hagués de conformar amb la segona plaça davant de la superioritat de Màrquez, però almenys van demostrar que el nou xassís va al camí correcte, com corrobora el novè lloc de Jorge Martín.

Ara només falta que Iker Lecuona també pugui disposar d’ell per estar, com en Sachsenring, lluitant pel podi encara que una caiguda en l’última volta li privés, fins i tot, de la quarta plaça.

I en Moto3, Arón Canet (KTM) va reaccionar, però ho va fer tard. Va sortir des d’una retardada vint-i-dosena posició després d’uns nefastos entrenaments i quan va arribar al capdavant de cursa els seus pneumàtics ja estaven en el límit i encara així va lluitar per no perdre el lideratge del mundial, però el tercer lloc se'l va entregar al vencedor a Alemanya, l’italià Lorenzo dalla Porta (Honda), per davant del seu propi company d’equip, l’espanyol Marcos Ramírez.

Raúl Fernández (KTM) va fer una de les seues millors curses de la temporada i la cinquena posició segurament li’n va saber poc però va deixar veure que hi ha pilot per lluitar per la victòria en un imminent futur.