POLÈMICA ESPIONATGE
“Ni Catalunya té ambaixades ni el ministeri d'Exteriors espies”
Josep Borrell replica a Torra que només el Govern central té delegacions exteriors || Un diputat britànic denuncia que Espanya va “vigilar” membres del seu Parlament
El ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, durant la conferència ahir.
El ministre d’Exteriors en funcions, el lleidatà Josep Borrell, va respondre ahir a les acusacions d’espionatge a les delegacions de la Generalitat a Londres, Ginebra i Berlín que “ni Catalunya té ambaixades ni el ministeri espies” i va assegurar que “només els Estats tenen delegacions exteriors”. Aquestes declaracions arriben després que el president de la Generalitat, Quim Torra, demanés dimecres la dimissió de Borrell, el qual considera culpable de vigilar l’activitat de les ambaixades catalanes per veure si estaven lligades a l’independentisme. Torra, i el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, van enviar ahir una carta als principals governs europeus i a eurodiputats, en la qual carreguen contra el ministre i adverteix els europeus que els espionatges “podrien haver afectat” les llibertats de ciutadans d’altres països. En aquesta línia, un diputat britànic del partit nacionalista gal·lès Plaid Cymrum, Hywel Williams, va denunciar a la Cambra dels Comuns que Espanya va realitzar una “vigilància encoberta” sobre “diversos membres del Parlament” del Regne Unit en relació amb les seues tasques sobre Catalunya. Segons Williams, la prova d’aquest espionatge es troba en els documents que l’Executiu espanyol va presentar davant de la justícia catalana per justificar el tancament de les ambaixades. D’altra banda, el jutge que instrueix la causa de Torra pel delicte de desobediència per no acatar la resolució de la JEC de retirar els llaços grocs durant el període electoral de l’abril va rebutjar la reacusació que la defensa del president va presentar en contra seu. En un altre ordre de coses, el Tribunal Suprem va declarar ahir en “rebel·lia” Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín. D’altra banda, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l’1-O, va assegurar ahir al jutjat de Barcelona que si els Mossos haguessin comunicat la “seua determinació d’impedir” el referèndum, el Govern l’hauria desconvocat i els va acusar de “deslleials”. De los Cobos també va dir que la seua prioritat era actuar amb “proporcionalitat” i va assegurar que no van intervenir en més escoles per no causar “més danys”.
