L'imam de Ripoll va exercir de confident del CNI fins al dia dels atemptats del 17-A

El CNI va mantenir l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, com a confident fins al dia dels atemptats de Barcelona i Cambrils i coneixia les activitats que la cèl·lula jihadista duia a terme, segons va revelar ahir el diari Público. El Centre d’Intel·ligència contactava amb l’imam a través d’un sistema de comunicació conegut com a bústia morta, que consisteix a escriure esborranys de correu electrònic sense arribar a enviar-los, la qual cosa evita que la comunicació deixi rastre. Les persones que es volen comunicar sense ser detectades entren a la mateixa bústia i deixen missatges guardats a l’esborrany del correu.

El correu electrònic utilitzat per a aquestes converses va estar actiu fins, com a mínim, dos mesos abans de l’atemptat. L’últim missatge data del 19 de juny del 2017, moment en què ja s’estaven fabricant les bombes que es volien utilitzar per a l’atac. Les claus d’aquest correu es van trobar entre les restes del xalet d’Alcanar on es va registrar una explosió abans de l’atemptat de la Rambla. També mostra un informe en què el CNI realitzava un seguiment dels moviments dels membres de la cèl·lula abans dels atemptats, el desembre del 2016, i assegurant que en coneixien l’activitat de forma prèvia.

La fitxa de l’imam com a informant es va eliminar l’endemà dels atacs a Barcelona i Cambrils

Arrimadas acusa els partits sobiranistes d’utilitzar el cas per debilitar l’Estat

“En aquest trasllat van fer anar el vehicle utilitzat per a l’atemptat de Cambrils, el titular del qual és Mohamed Aalla, però conduït amb freqüència per diversos membres de la cèl·lula per desplaçar-se entre Ripoll i Alcanar.” Això permet concloure que el servei secret coneixia el continus trànsits per carretera entre Ripoll i Alcanar, i que continuava vigilant i controlant els terroristes fins al mateix dia en el qual es van produir els dos atemptats.

El Centre Nacional d’Intel·ligència també realitzava escoltes dels telèfons mòbils dels terroristes de Barcelona i Cambrils cinc dies abans de cometre l’atac.

Segons assenyalen les informacions del rotatiu, el mateix CNI va ser el que va facilitar als investigadors de la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i Fiscalia informació per aclarir els fets. A l’informe presentat pel Centre d’Intel·ligència es relaten els viatges realitzats per Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub a París entre l’11 i el 12 d’agost del 2017 i relata no només el seguiment dels dos membres de la cèl·lula sinó també el contingut de les converses que van mantenir entre ells, converses en les quals en cap moment participava l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el suposat cervell dels atemptats.

Finalment, el rotatiu assegura que segons les dades que ha recopilat, no va ser fins al matí del 18 d’agost del 2017, a l’endemà de l’atac, quan es va esborrar definitivament la fitxa com a informant d’Es-Satty de la base de dades del CNI, cosa que només es pot fer des de la seu de Madrid.

La publicació de les noves informacions sobre els atemptats va provocar la reacció de partits i col·lectius afectats pels atacs. Des del Govern van titllar el cas d’“escàndol gravíssim” i van exigir “explicacions immediates per part del Govern de l’Estat”. JxCat i Esquerra van presentar ahir un escrit, com ja van fer a la passada legislatura, en el qual sol·liciten la compareixença en un ple extraordinari al Congrés del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, per aclarir la relació entre el CNI i l’autor intel·lectual dels atemptats. Per la seua banda, el president Quim Torra va carregar contra els tres partits que van donar suport al 155 (PP, PSOE i Ciutadans) i que es van negar a obrir una comissió d’investigació sobre els atemptats. El president va asseverar que les víctimes tenen “tot el dret” de saber què va passar. La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va recordar que la seua formació va reclamar en el seu dia l’obertura d’una comissió d’investigació sobre els atemptats i va acusar els partits independentistes de pretendre utilitzar el cas “únicament per debilitar les Forces de Seguretat i totes les institucions de l’Estat”.

Els comuns també van demanar al Govern “responsabilitats”. Un assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, Robert Manrique, va reclamar que les víctimes sàpiguen si algú va permetre que es produïssin els atemptats del 17 d’agost. Per la seua banda, la CUP va anunciar que presentaran les seues pròpies conclusions sobre els atemptats.