UE INSTITUCIONS
Von der Leyen, elegida cap de la Comissió Europea per la mínima
Aconsegueix l’aval de 383 eurodiputats, tan sols nou per sobre del límit exigit || Promet ambició en matèria climàtica, protecció social i paritat a la UE
Moment de la intervenció d’Ursula von der Leyen al Parlament d’Estrasburg.
La conservadora alemanya Ursula von der Leyen va aconseguir ahir el suport d’una majoria absoluta al Parlament europeu per presidir la Comissió Europea a partir d’aquesta tardor, amb la qual cosa es convertirà en la primera dona a dirigir la institució en les seues sis dècades d’història. La designació va ser aprovada per un total de 383 a favor, 327 en contra i 22 abstencions, en una votació secreta que es va celebrar al ple reunit a Estrasburg (França).
Havia de sumar almenys 374 eurodiputats per aconseguir la majoria absoluta necessària per guanyar l’elecció i ho va aconseguir amb un estret marge de tot just nou vots. Von der Leyen va ser escollida fa dos setmanes pels líders de la Unió Europea per desbloquejar les negociacions per al repartiment dels llocs claus de les institucions europees, però necessitava el vistiplau de l’Eurocambra perquè la designació fos efectiva.
La ministra alemanya de Defensa es converteix en la primera dona al capdavant d’aquest organisme
Per aconseguir el nomenament, l’encara titular de Defensa alemanya havia ofert al matí ambició en matèria climàtica, protecció social i paritat dins de la Unió Europea. “Vull que Europa sigui el primer continent amb neutralitat climàtica”, va assegurar Von der Leyen al discurs d’obertura del debat de diverses hores.
En l’intent per convèncer liberals i socialistes, que van mantenir la incògnita fins a l’últim moment sobre el sentit del seu vot, Von der Leyen es va declarar europeista convençuda i compromesa amb l’Estat de Dret, inclòs amb un mecanisme de vigilància de les regles democràtiques als estats membres que prevegi sancions contra els incomplidors.
D’altra banda, Von del Leyen va defensar que la Unió Europea respongui a desafiaments com ara l’envelliment de la població, la crisi climàtica o la digitalització mitjançant el multilateralisme.
“M’he reunit amb el Directori Executiu i he presentat la renúncia al Fons amb efecte a partir del 12 de setembre del 2019 (...) Amb més claredat ara sobre el meu procés de nominació per presidir Banc Central Europeu (BCE) i el temps que prendrà, he pres aquesta decisió en el millor interès del Fons, ja que facilitarà el procés de selecció del meu successor”, va asseverar Lagarde en un escarit comunicat.
El procés per confirmar Lagarde com a successora de Mario Draghi a la presidència del BCE no culminarà fins al mes d’octubre.
Des del passat 2 de juliol, David Lipton ocupa el càrrec de director gerent en funcions de l’FMI.
Lagarde fa oficial la dimissió de l’FMI, efectiva al setembre
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va presentar ahir dimarts formalment la renúncia a la institució financera internacional, que serà efectiva a partir del 12 de setembre.
