POLÍTICA CATALANA
La JEC multa Torra amb 5.500 € per vulnerar la “neutralitat” electoral
Ha d’assumir dos sancions de 2.500 i 3.000 € que se sumen a la imposada al juny per no retirar els llaços grocs || El president assegura que no les pagarà
La Junta Electoral Central va acordar ahir multar el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver comès irregularitats durant la campanya electoral de les eleccions generals de passat 28 d’abril. Torra haurà d’assumir dos sancions de 2.500 i 3.000 euros, la primera per una carta dirigida als funcionaris de la Generalitat la diada de Sant Jordi d’aquest any, durant la campanya electoral a les eleccions generals, i la segona per un discurs que va fer aquell mateix dia, en què qualificava de “nefast” l’article 155 i recordava les situacions de presó o “exili” en les quals es troben els exconsellers o l’expresident Carles Puigdemont. Els jutges van resoldre així sengles recursos interposats pel PSC i Ciutadans, i van declarar que el missatge de Torra havia vulnerat la llei electoral. La JEC ja li va imposar al juny una multa de 3.000 euros per haver-se negat a retirar de les façanes dels edificis públics els llaços grocs i les pancartes en suport als “presos polítics”. Per la seua banda, el president de la Generalitat va afirmar que no pagarà els 8.500 euros de les tres multes imposades per la Junta Electoral Central i va qualificar l’òrgan com a “censor i repressor”. El cap de l’Executiu va assegurar que recorrerà les sancions en defensa de la “llibertat d’expressió”. “Cada dret negat tornarà a ser exercit”, va afegir. D’altra banda, la Junta Eelectoral Central també va imposar una multa de 1.200 euros a la CCMA per l’emissió del documental Un procés dins el procés a
l programa Sense Ficció de TV3, després que fos denunciat pel Partit Popular.
La petició de l’Advocacia de l’Estat es va iniciar a principis del mes de juliol quan Josep Borrell, ministre d’Exteriors del Govern en funcions, va demanar el tancament cautelar de les tres delegacions per, segons la seua opinió, estar “al servei d’un projecte secessionista inconstitucional”. Borrell va argumentar que l’activitat de les delegacions “excedeixen les competències de la Generalitat” i que tenen una finalitat “inconstitucional, com és la creació d’una estructura d’estat al servei d’un projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional”.