La majoria dels espanyols creu que la Justícia va malament i les lleis són toves

Gairebé la meitat dels espanyols (48 %) creu que la Justícia a Espanya funciona malament o molt malament. Sis de cada deu afirmen que les lleis són molt toves davant de delictes violents i un percentatge fins i tot major (el 72 %) creu que els delinqüents reincidents haurien de complir íntegres les seues condemnes.

Són alguns dels principals resultats que llança el baròmetre del CIS del mes de juliol, que inclou preguntes dedicades al funcionament de l’administració de justícia i mostra que gairebé el 80 % dels enquestats veu necessari reformar-la.

Segons el sondeig, el 44,2 % dels espanyols dubta de la independència del Tribunal Suprem, un percentatge que fins i tot puja al 50,8 % quan es pregunta pel grau d’independència dels jutges en general, que inspiren a més poca o cap confiança al 59,4 % dels enquestats.

El sondeig dóna més dades rellevants, com que gairebé la meitat dels espanyols (el 47,7 %) desconeix l’existència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que, malgrat que qüestionen la seua independència, molts més ciutadans confien en els jutges (31,2 %) que en el Govern (11,9 %) i en el Parlament (16,5 %).

Entre els motius de la mala imatge de l’administració de justícia destaquen els enquestats que les penes són toves, que està polititzada, que hi ha molta burocràcia o que ofereix un tracte discriminatori.

Per a la majoria la situació no ha canviat en els últims quatre o cinc anys i un 61 % denuncia falta de mitjans, sobretot de jutges.

Amb aquestes percepcions, el 79,4 % considera necessària la reforma del sistema, encara que el 47,7 admet que no té notícia de l’existència a Espanya del CGPJ, l’òrgan de govern dels jutges, i, entre els qui diuen que el coneixen, el 44 % reconeix que no sap com són elegits els seus membres.

El 27 % creu que haurien de ser elegits per un sistema mixt entre el Congrés i el Senat i els mateixos jutges; el 22,5 % deixaria l’elecció en mans dels jutges; el 14 % optaria pel vot directe dels ciutadans; i el 12 % creu que haurien de ser designats pel Parlament.

Al marge del funcionament del sistema, en el sondeig es pregunta per les lleis que s’apliquen en Espanya quan es cometen delictes d’especial gravetat, amb ús de violència, i el 60,9 % les titlla de "molt toves", davant el 3,5 % que les veu "molt dures" i el 21,1 que respon que "el just".

Són encara més -el 72,4 %- els que consideren que qui delinqueix diverses vegades hauria de complir la seua sentència íntegrament, sense disfrutar de beneficis penitenciaris, com a mesura de protecció de la societat.

Només un 17,5 % estima que haurien de complir la seua pena com qualsevol altre delinqüent, esperant la seua rehabilitació.

Per al 62,6 % les lleis no són ideològicament neutrals, és a dir, que hi ha unes lleis "progressistes" i altres "conservadores".

La gran majoria dels enquestats pel CIS en aquest baròmetre (el 83 %) diu que en l’última dècada no ha estat víctima d’un delicte i entre els qui sí que ho han estat, predominen els robatoris de bosses, carteres o mòbils (38 %), els robatoris en habitatges o locals (18,6) i les estafes o estafes (12,3).