“Vull saber tota la veritat perquè la mort del Xavi serveixi d'alguna cosa”

Demà es compleixen dos anys de l’atemptat jihadista que va costar la vida de 15 persones a la Rambla de Barcelona i d’una altra en un atac posterior a Cambrils. La víctima més petita va ser el Xavi, de 3 anys, el pare del qual exigeix investigar per saber per què cap servei d’intel·ligència ni força policial va ser capaç d’evitar l’atemptat.

“Vull saber la veritat, perquè van fallar moltes coses i vull que les arreglin, perquè fa dos anys que va morir el Xavi i més gent i no han fet res. Vull que canviïn coses perquè la seua mort serveixi d’alguna cosa.” És el que diu a aquest diari Javier Martínez, pare del Xavi, el nen de tres anys que va ser una de les víctimes mortals de l’atemptat terrorista perpetrat per un grup jihadista el 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona.

“Quan et passa una cosa així ningú t’ajuda a agafar un altre cop el ritme de vida, quedes fora de joc”

Martínez, vinculat a Llimiana (Pallars Jussà), on té una segona residència, avala les informacions del diari Público que afirmen que Abdelkadi es-Satty, imam de Ripoll i presumpte cervell de l’atac, va ser confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) fins aquell mateix dia. “És una informació que jo ja tenia i que tenia prevista per al judici, però encara no hi ha data de celebració”, destaca. “Penso que cal investigar-ho, perquè si és veritat i el Govern tenia controlada aquesta gent, alguna cosa va fallar”, indica, i opina que “s’ha investigat molt poc perquè no interessava, perquè si hi va haver un error del Govern queda molt malament per Catalunya, i a més hauria d’indemnitzar les víctimes i els serveis secrets hi sortirien perdent”.

Reitera que “falta interès per investigar” i detalla que “he parlat amb el ministre Marlaska i amb el jutge Fernando Andreu” (el primer instructor de la investigació judicial). “Si m’haguessin dit que no volien que se sabés alguna cosa perquè és un secret d’estat, potser no hauria continuat demanant res, però no m’han dit res, i qui calla consent”, sentencia.

Escoltes dels mossos

També es posiciona a favor de les informacions que afirmen que el CNI va escoltar les converses telefòniques entre els membres de la cèl·lula només cinc dies abans del 17-A, sobre les quals assenyalen que són converses que han estat reconstruïdes pels Mossos en la investigació posterior als atemptats gràcies als mòbils que van utilitzar els terroristes i a partir d’altres dades. “El que té Público és del CNI, no dels Mossos, és d’abans de la investigació d’aquests”, subratlla. Assegura que coneix periodistes que han estat amenaçats perquè no investiguin sobre aquest assumpte i que ell mateix també ha rebut amenaces. “Fa dos anys que parlo amb gent, investigant i he rebut trucades anònimes dient que pari, que ho deixi de fer, que encara em queda família.” Insisteix que “investigar és molt important, no per donar la culpa al CNI o a algú, sinó per intentar que no torni a passar”, i considera que si els terroristes haguessin portat a terme els atacs que planejaven, en lloc d’haver d’actuar d’improvís després de l’explosió a la casa que els servia de base a Alcanar haurien creat un caos que hauria servit per justificar l’aplicació d’un estat policial. En aquest sentit, apunta que creu que serveis secrets d’altres països sabien de l’existència d’aquesta cèl·lula jihadista, i que els d’Israel (el Mossad) haurien actuat per parar-la i per això va esclatar la casa. “Això m’ha arribat per un exagent del Mossad, però no puc dir si és veritat o mentida”, precisa.