Junqueras no descarta eleccions com a rèplica a la sentència de l’1-O

Més de dos mesos després del final de les sessions del judici al Tribunal Suprem contra la cúpula de l’independentisme pels delictes que se’ls atribueixen en relació amb l’1-O i mentre els magistrats ultimen la sentència que marcarà el futur més immediat dels dotze líders encausats i també del moviment sobiranista, Oriol Junqueras, que es troba entre reixes des del 2 de novembre del 2017, no va voler descartar ahir la possibilitat de la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya com a resposta a la sentència de l’alt tribunal.

“Convocar eleccions és una opció que no s’ha de descartar mai”, va manifestar en una entrevista concedida a Catalunya Ràdio des del centre penitenciari de Lledoners, i que va coincidir amb la visita que va fer el president, Quim Torra, a tots els presos independentistes reclosos allà.

El Govern diu que sense aquests fons no podrà mantenir “les polítiques que ens fan avançar”

El que va ser vicepresident al Govern de Carles Puigdemont va explicar que és el “poble de Catalunya” el que ha de decidir la resposta al Suprem i va subratllar que “no fa falta esperar” la sentència per comprovar “la duresa” amb què l’Estat està tractant els líders independentistes a la presó provisional. I és que tant Junqueras com el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; Jordi Sànchez, que a la tardor del 2017 liderava l’ANC, i el conseller cessat d’Interior, Joaquim Forn, porten prop de dos anys privats de llibertat. Així mateix, el president d’ERC va aprofitar per remarcar que la seua formació “no necessita sobreactuar per dir que és independentista” perquè “ja anàvem a la Diada quan érem 5.000 persones”.

D’altra banda, davant la via unilateral que l’ANC anima a reprendre, Oriol Junqueras va indicar que “la independència la farem de forma multilateral”. D’aquesta manera, s’hauran de tenir en compte “els ciutadans, les entitats, els sindicats, les patronals, els bancs, els mercats o Europa”.

En la mateixa línia, Joan Tardà, exportaveu dels republicans al Congrés, es va posicionar a favor d’anticipar les eleccions catalanes com a rèplica a la sentència. En un article a El Periódico, va advocar per la conformació d’un nou Govern que inclogui tots els partits favorables a convocar un altre referèndum. A més, també va demanar explorar vies de diàleg amb el PSC.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va denunciar ahir l’“ofec econòmic” a què l’Estat sotmet Catalunya. En aquest sentit, va afirmar que el Govern central deu a la Generalitat uns 1.300 milions d’euros. Del total d’aquesta quantitat, al voltant de 800 milions són en concepte dels avançaments del model de finançament pendents de pagament. Els restants corresponen a la liquidació de l’IVA. “Des del Govern no volem quedar-nos de braços plegats i volem denunciar i demanar que ens paguin el que ens toca, que són aquests 1.300 milions”, va afirmar Budó, que també va alertar que si no arriben aquests fons “ni les universitats, ni la sanitat, ni el desplegament de més cossos de seguretat i emergències, ni aquestes polítiques que ens han de fer avançar seran possibles”.

Així les coses, la portaveu de l’Executiu de Quim Torra va manifestar que, des de Madrid, “ens obliguen a no poder generar més dèficit que el permès, a complir la regla de la despesa, i complir el tema del deute” perquè, d’altra banda, “no es podran tornar les pagues dobles que es van restar el 2012 i 2013 i abonar els increments salarials que corresponen” a treballadors de la Generalitat. Per això, va urgir el Gabinet de Pedro Sánchez a transferir aquests fons a Catalunya.

En paral·lel, el vicepresident, Pere Aragonès, compareixerà demà a les deu del matí davant de la comissió d’Economia i Hisenda del Parlament per explicar la retallada pressupostària que ha ordenat a la Generalitat. Van ser CatComú i la CUP els que van instar Aragonès a donar explicacions a la Cambra.