El Govern central veu inconstitucional el Pla Exterior de la Generalitat i fa un primer pas per recórrer-lo

La ministra portaveu del Govern central en funcions, Isabel Celaá, ha anunciat aquest divendres que el Consell de Ministres ha acordat fer un requeriment d’incompetència al Pla d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya 2019-2022. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra ha explicat que s’ha arribat a aquesta decisió per considerar que aquest pla "excedeix de les seues competències, no respecta la competència de l’Estat en matèria de coordinació d’acció exterior" i col·loca Catalunya com a "subjecte internacional". Tant Celaá com el ministre d’Agricultura, Luis Planas, que exerceix també les competències en Política Territorial en aquest Executiu en funcions, han precisat que el requeriment és un pas previ al recursos d’inconstitucionalitat.

La ministra ha recordat que el pla va ser aprovat el passat 26 de juny pel Govern de la Generalitat i publicat el 28 i, després d’estudiar-lo, l’Executiu central ha decidit que aquesta norma no respecta les competències, ni els principis i directrius que han de regir en matèria de l’acció exterior de les autonomies.

Celaá ha dit que el pla ofereix una projecció de Catalunya com a Estat, "en obviar" les competències estatals i presentar-la per "acció i omissió" com a "subjecte internacional". Després de recordar que el Tribunal Constitucional ja ha dit que s’han de respectar les competències estatals en acció exterior, la ministra ha agregat que al document de la Generalitat no s’esmenten els "instruments estatals" d’aquesta acció exterior estatal; s’obvia la coordinació amb la política espanyola i "no es refereix" que Catalunya sigui una comunitat autònoma, "afavorint altres expressions".

Planas ha indicat que el requeriment està basat en la Llei Orgànica del Poder Judicial que permet presentar-lo davant d’"actes o acords" d’un govern autonòmic quan s’estimi que afecta "competències exclusives" de l’Administració General de l’Estat. Es presenta, ha agregat, abans que es compleixin els dos mesos de l’aprovació del pla i ara la Generalitat té 30 dies per reformar el seu contingut i, si no ho fa en aquell termini, s’interposarà un recurs d’inconstitucionalitat, previ informe del Consell d’Estat.

El ministre ha insistit que aquest pla en alguns dels seus "aspectes" lesiona les competències de l’Estat i que ja hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre això, a més de reiterar que "posa en dubte la tasca de coordinació" de l’Estat o la unitat d’acció exterior d’Espanya com a país, així com la lleialtat institucional.

Segons el seu parer, hi ha una "omissió sistemàtica" d’aquesta tasca i, escrit en anglès i català, utilitza "expressions t’equivoques" i un "ús tort del llenguatge", en equiparar els ministres amb els consellers autonòmics. Ha abundat que plasma a Catalunya com un "actor reconegut al món en una ficció d’Estat que no es correspon amb la realitat" constitucional ni en la correspondència de competències autonòmiques, "que pretén desenvolupar la Generalitat".

Expressament ha citat que assembla conseller autonòmic a ministre, permet a Catalunya la intermediació en conflictes internacionals o de relacions consulars, "la qual cosa no es correspon amb una administració autonòmica".