El monjo Andreu Soler va ser un "depredador" sexual impune durant anys

El monjo Andreu Soler, responsable de l’agrupació escolta de Montserrat durant 40 anys, va ser "un depredador sexual i un pederasta" cada vegada més agressiu, segons la comissió independent creada per l’abat de Montserrat per investigar els abusos, que ha conclòs que "hi havia prou rumorologia" sobre la seua conducta perquè s’hagués actuat contra ell.

L’informe, a més, revela dos casos fins ara desconeguts d’abusos per part del qual va ser responsable de l’Escolania de Montserrat, V.T.M, comesos el 1968, encara que ha documentat que l’abat de llavors, Cassià María Just, sí que va informar "amb transparència" les famílies i va apartar immediatament el monjo, que va deixar el monestir i l’ordre religiosa el 1980 i va contreure matrimoni.

La comissió retreu que en els abusos als escoltes, que Soler va cometre entre 1972 i el 1999, "es va ometre qualsevol tipus d’actuació", encara que no ha pogut concloure si Sebastià Bardolet, abat del monestir llavors i que ara té 85 anys, va amagar el que va succeir o simplement va actuar per desconeixement de la situació, ja que existeixen versions contradictòries. Tanmateix, reconeix que "hi havia prou rumorologia per justificar una acció encaminada a reunir els pares, actuar contra el germà Andreu o haver-lo apartat preventivament" de l’agrupació escolta Nois de Servei que ell mateix havia fundat.

Segons l’informe, Soler, mort el 2008, va ser "un depredador sexual i un pederasta" que va anar incrementant la seua agressivitat i "urgència de realització" dels seus actes amb els anys i va abusar de molts de menors de l’agrupació escorta de Montserrat. L’actual abat de Montserrat, Josep María Soler, va crear la comissió independent per investigar els casos d’abusos perpetrats per monjos de Montserrat el mes de gener passat després de la denúncia presentada per Miguel Hurtado, un antic escorta víctima de Soler, a la qual el van seguir una desena més de denúncies.

La comissió, formada per l’advocada Cristina Vallejo, l’exconseller i metge Xavier Pomés i la psicòloga Begoña Elizalde, va obrir el correu electrònic transparencia.montserrat@gmail.com, on va rebre dotze denúncies de víctimes de Soler.

Els membres de la comissió, que també han consultat els arxius del monestir, s’han entrevistat amb vuit dels denunciants que van acceptar explicar personalment els seus testimonis i han interrogat l’actual abat i l’abat emèrit, Sebastià Bardolet, així com al monjo Josep María Sanromà (ara a Roma).

Al seu informe, la comissió testifica que la denúncia contra Soler més antiga es remunta a 1972 i la més recent a 1999, amb relats similars: el monjo es guanyava la confiança dels menors per abusar-ne, encara que en algun cas va fer servir la violència i en d’altres amb prou feines coneixia les seues víctimes. "S’observa amb el pas del temps un agreujament del delicte i més urgència en la seua realització", assenyala l’informe, que constata que totes les víctimes tenien entre 15 i 17 anys, encara que en dos ocasions va abusar de dos de 18.

Segons la comissió, els abusos han deixat "empremta i conseqüències emocionals i psicològiques inesborrables" en les seues víctimes. L’informe constata que l’actual abat de Montserrat va conèixer el cas d’Hurtado als sis mesos de ser elegit i que el monjo Sanromà havia rebut la confessió d’una víctima i la va traslladar a l’anterior abat Sebastià Bardolet, mentre que la resta de casos que han sorgit públicament després de la denúncia d’Hurtado eren desconeguts per a la comunitat.

La comissió conclou que "el silenci de les víctimes ha estat un denominador bastant comú", excepte en el cas que Sanromà va conèixer el 1998, del qual hi ha versions contradictòries entre el monjo i l’abat Bardolet, "del qual no consta cap actuació". La comissió ressalta que l’actual abat, en conèixer el primer cas, va traslladar Andreu Soler al Monestir del Miracle perquè no tingués contacte amb menors i "va intentar ajudar la víctima d’acord amb els criteris i la sensibilitat de fa 20 anys". Quan Hurtado va decidir fer públic el seu cas i repudiar l’ajuda que li brindava el monestir, l’abat Soler va comunicar el cas a la Congregació de la Doctrina de la Fe del Vaticà que va decidir no obrir un procés canònic perquè el monjo Andreu Soler ja havia mort.

L’abat, que ha demanat perdó públicament, ha reconegut que ara actuaria "de manera diferent d’acord a la nova normativa civil i canònica".

L’informe reconeix que "l’abús sexual és una xacra social que afecta tots els llocs on hi ha menors" i que "massa sovint s’oculta i se silencia" i recomana que l’abat de Montserrat organitzi un acte públic "de reconeixement i de perdó". També recomana reparar emocionalment i acompanyar a les víctimes, elaborar un protocol específic ajustat a les particularitats de l’estructura del monestir, crear la figura de delegat per a la Protecció de Menors i un correu electrònic com a canal de comunicació de possibles denúncies.