Jordi Pina: «Si la fiscal general fos de Vox, d'acord; però és del PSOE!»

Quines expectatives té a pocs dies de la sentència?

No sabria què respondre. Ara ja ha arribat aquest rum-rum en què alguns periodistes filtren informacions privilegiades i això et posa encara més nerviós. Nosaltres estem esperançats i contents de com va anar tot el judici.

Però advocats a part, gairebé ningú més planteja la possibilitat d’una absolució. Ni entre l’independentisme ni entre l’unionisme. Tothom sembla que dóna per fet que hi haurà condemna, i a més que serà dura.

Hi ha una cosa significativa: no han deixat lliures els presos abans de la sentència. A Sandro Rosell el portàvem també al nostre despatx. Pau Molins, a les qüestions prèvies, va demanar la llibertat i el van deixar lliure. Era un vaticini del que podia passar, i després va arribar l’absolució. En el cas dels presos polítics no els han alliberat. Però jo segueixo pensant, i ells també, que el judici va anar bé, tant com perquè s’acabi dictant una sentència absolutòria. Jo no dic que els absolguin a tots, però pot ser que a alguns sí. A partir d’aquí tothom fa volar coloms i diu coses que poden ser de sentit comú, des de l’independentisme i des de l’altre costat, però a mi el sentit comú en aquest procediment se’m va acabar fa anys. Algú preveia que enviarien cap a Catalunya Mireia Boya i membres de la Mesa del Parlament? Ningú. Crèiem que el Suprem se’ls quedaria a tots, i els de desobediència els va enviar al TSJC. Jo no vaig llegir ni un sol article en el qual es vaticinés aquesta possibilitat.

Deu ser difícil per a un advocat treballar quan les coses no són previsibles, no?

La imprevisibilitat en aquest procés ha arribat a l’extrem que les defenses ni tan sols teníem tot el calendari del judici. Nosaltres no vam començar el 12 de febrer sabent que acabaríem el 12 de juny. No en teníem ni idea. I enmig, de sobte, se’ls va passar pel cap fer unes eleccions generals. Això tampoc ho sabia ningú. Nosaltres ens queixàvem perquè no podíem organitzar-nos. “La setmana que ve hi haurà tal cosa”, ens deien. Però és que jo tinc dret a saber què hi haurà d’aquí a quinze dies. És molt difícil preparar cinc-cents testimonis. Has de buscar entre 60.000 o 70.000 folis on era aquest testimoni. Amb Soraya Sáenz de Santamaría o Zoido no hi ha problema, però el sergent de la Guàrdia Civil número tal dius: i aquest qui és? on era? és dels que van pegar a ciutadans? surt en alguna imatge? Has de repassar els vídeos... Tot això ens creava una gran incertesa.

Vostè va qualificar d’insult les paraules de dilluns de la fiscal general.

Va posar en dubte l’honorabilitat dels funcionaris i els responsables polítics de les presons catalanes. Això ho pot dir un polític exaltat en un míting, o un de la dreta rància que vol guanyar punts. Si ho diu Albert Rivera, ni tan sols li contesto. Però que la fiscal general de l’Estat dubti de l’honorabilitat dels funcionaris és una barbaritat. Hi ha coses que em sulfuren. Si jo arribés a Lledoners i veiés que allò és xauxa i estiguéssim en un jardí fent cerveses, callaria, però és que el tracte és exactament el mateix que a Estremera i Soto del Real. L’única diferència és que a les d’aquí et parlen en català, però el tracte dels funcionaris als presos és exactament el mateix. I a més, amb aquestes declaracions la fiscal general ens està amenaçant perquè no ens manifestem. És una cosa molt bèstia perquè es tracta de la fiscal general del Partit Socialista, no de Vox. Si fos de Vox, diria d’acord; però és que ho diu una fiscal general enviada pel PSOE, un partit demòcrata i progressista... Estem parlant de tot el que estem defensant en aquest judici, que no és res més que el dret de manifestació i de reunió de tots els ciutadans.

Si el cas arriba finalment al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), creu que aquesta via té gaire recorregut?

El Tribunal Europeu de Drets Humans entra més en temes formals que de fons, com es va poder comprovar en el cas Otegi. Un comentari fora de lloc pot pesar més davant d’un tribunal europeu per denunciar que no hem pogut veure els vídeos.

El famós “molt millor”.

L’expressió “molt millor” de Manuel Marchena a Benet Salellas, sí.

Com ha viscut aquests quatre mesos?

Ha estat mentalment esgotador. Es tracta sens dubte per a mi, i suposo que per a tots els meus companys, del judici més important de les nostres vides, el més rellevant que farem. Al marge de la complexitat jurídica, s’ha de tenir en compte la responsabilitat de saber que no només estàs defensant, en el meu cas, tres homes, sinó que a darrere d’aquesta defensa hi ha dos milions i mig de ciutadans que només volien votar.