Quatre eleccions generals en quatre anys marcats per la inestabilitat política

El 10 de novembre se celebraran les quartes eleccions generals en quatre anys, després de viure dos mocions de censura, una de les quals encapçalada per Podem i que va fracassar i una altra de socialista que va prosperar i va propiciar la substitució de Mariano Rajoy per la presidència de Pedro Sánchez. Aquest periple de falta d’estabilitat política va començar a les eleccions del 2015, els resultats de les quals no van servir perquè el PP, que venia d’una majoria absoluta, formés Govern, i Rajoy desistís fins i tot d’assajar la investidura. Va ser llavors quan el líder socialista va assumir el repte de sotmetre’s al Congrés avalat per Ciutadans, però va ser un intent fallit i el 26 de juny del 2016 es van convocar comicis. Llavors el PP va recuperar part dels escons perduts i Rajoy va ser investit president, però al juny del 2018 la moció de censura avalada per PSOE, Podem i els nacionalistes van treure del Govern Rajoy i Sánchez va assumir-ne el comandament, encara que davant de la falta de suports per tirar endavant els pressupostos es va veure forçat a convocar eleccions el 28 d’abril d’enguany. Campanya més curta En aquestes segones eleccions en el que va del 2019, s’entrenarà una reforma legislativa acordada pels partits que escurça els terminis de procediment electoral, de 54 a 47 dies i redueix la campanya electoral i el pressupost a la meitat. Així doncs, després de dissoldre’s les corts el 24 de setembre, els comicis queden convocats per al dia 10 en lloc de per al 17 de novembre. La campanya electoral que s’iniciarà l’1 de novembre a les 00.00 finalitzarà divendres 8 de novembre a les 00.00 hores, una campanya que comptarà amb menys finançament. Per exemple, el límit de les despeses electorals es reduirà en un 50 per cent.