Iglesias diu que Sánchez li va mentir i nega que el 155 fos el problema

Els atacs entre els líders del PSOE, Pedro Sánchez, i de Podem, Pablo Iglesias, s’accentuen. Si el president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, va assegurar dijous a la nit que “no dormiria tranquil” si hagués acceptat ministres de Podem, ahir va ser Pablo Iglesias qui li va suggerir que es canviï el matalàs. “Pedro em va mentir, em va dir abans i després de les eleccions generals que faríem un govern de coalició i jo vaig confiar en ell”, va afirmar Iglesias a Antena 3, on va negar que la possible aplicació del 155 a Catalunya suposés un problema, pel seu compromís amb la legalitat i perquè hauria estat lleial al Govern. Amb tot, hores després, va recuperar el seu discurs habitual sobre el tema i va dir que el 155 és inacceptable per resoldre el conflicte català, i va apostar pel diàleg i vies democràtiques.

També va restar importància a la possibilitat que el seu exnúmero dos, Íñigo Errejón, torni a la política estatal, una cosa que segons la seua opinió succeirà “tard o d’hora”. El que sembla clar és que ni Ada Colau ni Manuela Carmena, que ahir van coincidir quan la segona va actuar com a pregonera de les Festes de la Mercè, no descarten prendre part activa en el projecte d’Errejón.

Colau i Carmena descarten prendre part en una possible opció d’Errejón en la política estatal

Hauran de tornar a prorrogar-se els pressupostos del popular Cristóbal Montoro

La portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, va respondre a Iglesias que Sánchez “en absolut va mentir quan va oferir un “govern de col·laboració” al líder d’Unides Podem.

Ciutadans va portar al Congrés la seua “sorpresa” per les declaracions de Pedro Sánchez dient que no dormiria tranquil amb Podem en el Govern i va registrar diverses preguntes, entre aquestes si “pensa que la presidenta de Navarra –María Chivite– dorm bé a la nit amb Otegi com a soci”.

El president del PP, Pablo Casado, va incidir en aquesta mateixa idea a l’assegurar que ell no podria dormir tranquil si hagués pactat amb Bildu i ha defensat que la seua formació pot estar satisfeta perquè ha fet el seu treball i ha descobert un president del Govern que no volia “governar” i que “ha disfrutat” en funcions.

Els Pressupostos del 2018 s’encaminen a una segona pròrroga davant de la impossibilitat d’aprovar uns comptes per al 2020 a temps, cosa que farà més difícil respondre a nous reptes com la desacceleració econòmica, segons els experts consultats per Efe. La convocatòria d’eleccions impedeix comptar amb un pressupost aprovat l’1 de gener, ja que una vegada constituïdes les Corts i format Govern –una cosa que no ocorrerà abans de mitjans de desembre– el nou Executiu ha d’elaborar i presentar els comptes, la tramitació parlamentària dels quals dura 3 mesos.

A falta de nou pressupost, es prorroga automàticament l’últim en vigor, que en aquest cas és el de 2018, elaborat pel Partit Popular amb Cristóbal Montoro de ministre.

Per a “les pensions, sense nous Pressupostos, es complirà el que diu la legislació vigent, que serà una pujada del 0,25%”, en lloc d’un repunt equivalent a la inflació com s’havia compromès l’Executiu, assenyala el director adjunt de l’Ivie i catedràtic de la Universitat de València Joaquín Maudos, mentre que la pujada salarial dels funcionaris per al 2020 que es va pactar amb els sindicats “queda en stand by”.

La ministra portaveu, Isabel Celaá, va assegurar que el Govern no ha consultat l’Advocacia de l’Estat sobre una possible revalorització de les pensions abans de les eleccions i, sense aclarir si s’aprovarà abans o després dels comicis, va indicar que “hi ha temps” per apujar aquestes prestacions de manera que mantinguin el poder adquisitiu el 2020.

Twitter i Facebook eliminen 359 comptes falsos “operats” pel PP Twitter i Facebook han eliminat un total de 359 comptes falsos de les seues xarxes socials que “operava” el PP i que la formació utilitzava per potenciar el seu missatge polític entre els usuaris d’aquestes plataformes. Segons Twitter, a la seua plataforma s’han tancat 259 comptes que eren propietat de la formació que presideix Pablo Casado. En la seua investigació es recull que aquests comptes van estar actius durant “un període relativament curt” i s’utilitzaven per “potenciar l’opinió pública a Espanya” de “manera artificial”.