POLÍTICA CAMPANYA
Hisenda preveu pagar a les autonomies abans del 10-N
La mesura ha estat titllada d’electoralista pels governs autonòmics
El ministeri d’Hisenda desbloquejarà abans que s’acabi el setembre 4.500 milions d’euros de les entregues a comptes del finançament autonòmic, segons va informar el diari El País. L’Advocacia de l’Estat impedia alliberar aquests fons per no restar marge de maniobra al següent Executiu, però el Govern central va trobar una “escletxa legal” per actualitzar el finançament a les comunitats sense saltar-se el seu dictamen, que li impedeix el pagament d’aquestes quantitats a l’estar en funcions. Per aquest motiu, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, una vegada es concreti es desbloquejaran 4.500 milions d’euros a les administracions autonòmiques per la millora de la recaptació de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials durant aquest any, una cosa que reclamen des de fa setmanes. A mes i mig de les quartes eleccions generals en quatre anys, això suposaria un alleujament per als comptes autonòmics, que ja van anunciar les primeres tisorades pels seus problemes de liquiditat.
Aquesta mesura ha estat criticada des de diferents autonomies. El president de la Generalitat, la qual rebrà prop de 800 milions d’aquest pressupost, va criticar que el Govern central vagi a desbloquejar “miraculosament, al començar la campanya electoral”, 4.500 milions d’euros de les entregues a compte del finançament autonòmic i el vicepresident del Govern català, Pere Aragonès, va anunciar que la Generalitat mantindrà la denúncia “fins que no arribi l’últim euro”.
Rebrà prop de 800 milions dels 4.500 dels comptes de finançament autonòmics
Des de Madrid, la seua presidenta, Isabel Díaz Ayuso, va titllar d’“almoina” la partida que l’Executiu vol donar a les autonomies. “Primer asfixien, després fan xantatge i ara, que vénen eleccions, ens donen almoina”, va asseverar Ayuso.
Per la seua part, el president de d’Aragó, Javier Lambán, va titllar de “bona notícia” que Hisenda tingui previst donar un respir a les CA però va dubtar que “amb la quantitat que desbloquejarà l’Executiu central s’arribi a les xifres a les quals nosaltres entenem que s’ha d’arribar, perquè està pendent de si s’incorpora l’IVA de l’any 2017 i si s’incorpora l’impost dels hidrocarburs”, va reconèixer.
Des d’Andalusia el president de la Junta, Juanma Moreno, va criticar que Montero “trobi una escletxa” per desbloquejar els comptes coincidint amb la repetició electoral.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va matisar les declaracions de Pablo Iglesias, que inicialment es va mostrar favorable a una hipotètica aplicació del 155 a Catalunya en un Govern de coalició amb el PSOE, afirmació de la qual es va desdir poc després. “Mai no formarem part d’un 155, treballarem sempre pel diàleg” va aclarir Colau. “Ho va dir d’una manera que podia portar a confusions, però nosaltres mai no canviarem la postura i sempre hem defensat el mateix”, va valorar l’alcaldessa.
Per la seua part, la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, va assegurar ahir que les relacions amb Unides Podem no estan trencades, però va admetre l’“enuig considerable” i la “desconfiança molt gran” que hi ha amb els de Pablo Iglesias després del “xantatge” a què va provar de sotmetre’ls. Lastra va recalcar, després d’assistir al ple de la Federació de Municipis i Províncies, que les relacions entre els partits polítics mai no poden estar trencades, perquè sempre han de parlar de “moltes coses” i va posar com a exemple que durant l’últim ple de la legislatura, celebrat aquesta setmana, la seua formació i la d’Iglesias van votar fins a en set ocasions junts. Però la socialista va reiterar el seu enuig amb els de la formació morada criticant que Podem va sotmetre a “xantatge” el partit socialista durant les negociacions per formar un Govern progressista i els va culpar de portar Espanya a unes eleccions que “no es mereix”. “En una situació de bloqueig com la que hem patit, en la qual no s’ha volgut reconèixer el resultat electoral i en la qual no hi ha alternativa viable al partit socialista i a la candidatura de Pedro Sánchez, ens hem trobat amb un partit [Unides Podem] que més que anar a una negociació sincera va anar a sotmetre’ns a xantatge”, va assenyalar Lastra. A més, va subratllar que el PP i Ciutadans també van contribuir a impedir la constitució de l’Executiu. “Tenim 123 escons i doblem el següent partit. Espanya no es mereixia haver de tornar a les urnes”, va apuntar.
PP i Cs carreguen contra Sánchez per anunciar ara els pagaments ? El PP i Ciutadans van carregar ahir contra el Govern de Pedro Sánchez per anunciar, a menys de dos mesos de les eleccions generals, que ultima una solució per abonar a les comunitats autònomes les entregues a compte pendents malgrat trobar-se en funcions.