Torra: "No permetré que associïn un moviment democràtic amb el terrorisme"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha iniciat aquest dimecres el seu discurs davant del ple del Parlament amb un advertiment després de l'operació policial contra els Comitès de Defensa de la República (CDR): "No permetré mai que es vulgui associar un moviment radicalment democràtic amb el terrorisme". En l'inici del debat de política general en el Parlament, Torra ha recordat que ahir va enviar una carta al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, denunciant els "fets gravíssims" que, al seu entendre, constitueixen les detencions de membres dels CDR dilluns passat.

Torra ha dit que "el moviment independentista ha estat, és i serà pacífic i no-violent", ja que busca assolir la independència "sempre per mitjans democràtics", i ha subratllat: "A Catalunya volem basar tota l'actuació de les administracions públiques en el respecte escrupolós dels drets humans, civils i polítics, individuals i col·lectius." Per a Torra, és "intolerable que de nou es vulgui criminalitzar el moviment independentista, acusant-lo ja no només de ser un moviment rebel, sinó de terrorista."

"Quan el debat està perdut, la calúmnia és l'arma del perdedor", ha afegit el president, que finalment no ha hagut d'elegir entre assistir avui al debat de política general o al seu propi judici per desobediència, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va ajornar al 18 de novembre, després dels comicis generals. Torra ha volgut deixar clar, en tot cas, que el seu "compromís és comparèixer sempre al Parlament" quan aquest així se'l requereixi. "Jo em dec exclusivament al Parlament de Catalunya i al poble que en les eleccions o en els referèndums assenyala el camí que hem de seguir", ha recalcat.

El president de la Generalitat ha dit que en els últims temps ha constatat "la mort política de Montesquieu" a Espanya, on la separació de poders "és un miratge" i on la democràcia "fa aigües".

Arran del 1O, ha denunciat, "la repressió política és una pràctica normalitzada" i "ara ja no hi ha cap gran partit d'àmbit espanyol que no avali l'aplicació de l'article 155" de la Constitució per "castigar la democràcia a Catalunya". En aquest context, "qui pot defensar que hi haurà sentències justes i judicis justos a la dissidència política?", s'ha preguntat Torra, en al·lusió a la sentència del 'procés' que pròximament dictarà el Tribunal Suprem. "Veurem si l'Estat espanyol supera la prova i veurem quanta democràcia és capaç d'assumir", ha agregat.

Torra també s'ha dirigit a aquelles forces polítiques que rebutgen un referèndum d'autodeterminació a Catalunya: "Què us fa por? Per què temeu la democràcia?"

Torra crida a respondre la sentència de l'1-O "en positiu"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida per respondre la sentència del Suprem per l'1-O "en positiu". Durant la seva primera intervenció al debat de política general, aquest dimecres al matí al Parlament, el cap del Govern ha parlat de la reacció al veredicte judicial: "Podem protestar, mostrar la tristesa, el plany, el lament? però ens toca acordar, proposar, fer projecte, construir, avançar i traçar un horitzó, amb l'ambició col·lectiva de la llibertat, amb el repte de complir amb l'objectiu de la independència". Per altra banda, Torra ha insistit amb el diàleg amb l'Estat, tot i que ha avisat que l'independentisme no renunciarà a res: "Com que no s'asseuen a la taula nosaltres no ens aturem".

Torra ha apel·lat a "tota la il·lusió, confiança, coratge i complicitat cívica i democràtica per tornar-ho a fer". El president aposta per situar Catalunya "més a prop de la gent", alhora que ha insistit en la voluntat de la Generalitat de dialogar amb l'Estat.

Apel·la a la "responsabilitat" amb els pressupostos

D'altra banda, Torra ha fet una crida a la "responsabilitat" dels grups amb els pressupostos i els ha demanat que "es deixin de banda les dinàmiques electoralistes". En el seu discurs inicial en el marc del debat de política general, Torra ha admès que és responsabilitat del Govern però també de "tots els representants" de la cabra catalana. En aquest context, no ha descartat reformes en IRPF i en impostos ambientals i ha confiat que en el marc del debat hi hagi un acord en aquest àmbit. Segons ha detallat, els pressupostos que proposa el Govern suposen 2.500 milions d'euros més en despesa no financera respecte als últims aprovats del 2017 i contemplen uns ingressos no financers de 26.257 milions d'euros (3.569 milions més que el 2017). Del total del pressupost, un 75% de l'augment de despesa va destinat a despesa social.

"Els demano que deixem de banda les dinàmiques electoralistes i que tots plegats encarem aquest curs polític que comença amb ànim constructiu. Necessitem urgentment uns pressupostos pel 2020. Crec que compartim prou objectius de país per definir una agenda pel 2020 compartida per la majoria de la cambra", amb aquestes paraules Torra s'ha dirigit als diputats de la cambra per demanar-los "responsabilitat". Segons Torra, cal oblidar que es torna a estar en campanya electoral tenint en compte les eleccions del 10 de novembre, i "pensar en els efectes sobre al ciutadania d'una nova pròrroga pressupostària".