Dos anys vistos per a sentència

Dimarts es complirà el segon aniversari del referèndum d’autodeterminació de l’1-O, declarat il·legal. Al contrari del que va passar a la consulta popular del 9-N del 2014, efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van carregar el 2017 contra els centenars de persones que protegien els col·legis electorals i només a les comarques de Lleida el departament de Salut va comptabilitzar 123 ferits. Hi va haver 11 càrregues policials. Cinc, a Lleida (La Caparrella, Benestar Social, l’Escola Oficial d’Idiomes, el CAP de Cappont i la Mariola); i sis a les poblacions d’Alcarràs, Soses, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Menàrguens i Ponts. Però malgrat intervenir-se urnes, el cens universal va permetre que s’emetessin 155.218 vots a la demarcació. Dos anys després d’aquesta atípica jornada electoral, l’1-O està, literalment, vist per a sentència. La sala del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena ha jutjat dotze dirigents independentistes, nou dels quals fa gairebé dos anys que es troben en presó preventiva, entre ells els líders de l’ANC i Òmnium el 2017, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser arrestats quinze dies després del referèndum; la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa. Set processats més, entre ells el president Carles Puigdemont, van optar per abandonar l’Estat espanyol i viuen lliures a Europa, ja que han estat rebutjades les euroordres de detenció emeses per Espanya tant a Escòcia com a Bèlgica i Alemanya.

La sentència arribarà en plena polèmica per la detenció i empresonament per terrorisme de set membres de CDR aquesta mateixa setmana. Els ànims estan tan caldejats que la segona sessió del debat de política general celebrat dijous al Parlament va acabar amb l’expulsió de l’hemicicle del diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa, que havia estat cridat a l’ordre pel president de la cambra, Roger Torrent. La majoria del Parlament que formen JxCat, ERC i la CUP va reafirmar la legitimitat de la desobediència civil i va anunciar que demanarà l’amnistia per als encausats i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. Així les coses, i en plena precampanya de generals, dimarts començarà la tercera “tardor calenta”.