El secret de sumari més públic

La polèmica entorn de la detenció i l’ingrés a la presó de membres dels CDR augmenta amb la difusió de suposades dades d’un sumari declarat secret pel jutge del cas, Manuel García Castellón. Una d’aquestes filtracions apunta que l’Audiència Nacional considera que els membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) dels CDR van assajar amb “telèfons clandestins” i comunicacions en clau durant els disturbis organitzats al desembre contra la celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona, segons va difondre ahir la Cadena Ser. El sumari esmenta també l’assaig i pràctica amb “el vessament d’oli a la C-55 al pas d’un comboi escortat per Guàrdia Civil” l’1 de febrer passat. Al·ludeix al comboi que traslladava els presos des de Lledoners fins a Madrid.

Els atribueix un “pla de conspiració contra les institucions de l’Estat, que consistiria en l’assalt i posterior ocupació de forma il·legal del Parlament de Catalunya el precintat dia D, amb la finalitat última de subvertir l’ordre constitucional”. Aquell dia D seria, segons els investigadors, una data entre avui, aniversari del referèndum, i la publicació de la sentència del Tribunal Suprem. El jutge entén que els ERT comptaven amb una “estructura jerarquitzada” i destaca que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), considerat com el CNI català, “va assumir i va planificar” l’“assalt i posterior ocupació de forma il·legal” del Parlament que havien d’executar els detinguts i que tenien aquest entre els seus plans al costat del sabotatge d’infraestructures crítiques.

JxCat estudia denunciar les filtracions i el president del Parlament les qualifica d’“estrambòtiques”

La germana de Carles Puigdemont, Anna Puigdemont, va sortir ahir al pas d’una part del sumari filtrat. Va negar en un comunicat que el 15 de setembre del 2018 es reunís amb membres dels CDR per “entregar documentació sensible i establir comunicacions” entre el seu germà i el president, Quim Torra, tal com es desprèn de les interlocutòries.

Advocats dels CDR van denunciar les filtracions i les “vulneracions infinites” de drets dels detinguts. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, que va recordar que Torra i Puigdemont “no necessiten filtre o mediació per trobar-se”, va assenyalar que l’“índex de qualitat democràtica es mesura per la qualitat del seu sistema judicial, i l’espectacle de filtracions [d’aquest sumari] que s’està donant és inadmissible”. Laura Borràs no descarta denunciar precisament les filtracions.

Per la seua banda, el president del Parlament, Roger Torrent, creu que una compareixença del president Quim Torra, demanada per l’oposició, “per unes filtracions del tot estrambòtiques, no tenen de moment gaire sentit” ni són la millor manera de prestigiar les institucions.

El president del Govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va demanar ahir a l’independentisme que “no jugui amb foc” i va tornar a reclamar als seus líders que “condemnin rotundament la violència”. Va fer aquestes declaracions al presentar el lema de campanya dels socialistes el 10-N, Ara, govern. Ara, Espanya (vegeu la pàgina 20). Per la seua part, Ciutadans va registrar ahir una moció de censura contra el president, Quim Torra. Una moció que no comptarà amb els suports necessaris per tirar endavant al no sumar la majoria absoluta necessària, que avui tenen JxCat, ERC i la CUP al Parlament. Cs creu que aquesta vegada “s’han traspassat totes les línies roges i s’ha posat en perill la seguretat”, al·ludint els CDR detinguts i empresonats de forma preventiva per l’Audiència Nacional. De moment, només el PP ha compromès el seu suport a la moció contra Torra. El president dels populars, Pablo Casado, que va reunir ahir el comitè de direcció a Barcelona, va reclamar a Pedro Sánchez que apliqui la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya i prengui el control dels Mossos i va insinuar també utilitzar la llei de partits, com es va fer contra l’esquerra abertzale a Euskadi.