TRIBUNALS CORRUPCIÓ
Rodrigo Rato culpa del 'cas Bankia' el nou consell
Insisteix que va seguir les ordres del Banc d’Espanya || El cas queda vist per a sentència després de més de 10 mesos de judici
Rodrigo Rato, a les al·legacions finals del judici.
El judici per la sortida a borsa de Bankia el juliol de l’any 2011 que se celebra a l’Audiència Nacional va quedar ahir vist per a sentència després de 74 sessions de judici oral al llarg de més de 10 mesos. El procés va asseure al banc 34 acusats, entre els quals l’expresident de l’entitat Rodrigo Rato, per presumpta estafa a inversors i falsedat en els comptes del grup de l’any 2010 i del 2011.
L’únic acusat que va decidir exercir el seu dret d’última paraula va ser Rodrigo Rato, per al qual la Fiscalia Anticorrupció demana vuit anys i mig de presó. Va demanar la seua absolució i va destacar que totes les decisions que van prendre els administradors de l’entitat van ser contrastades amb les opinions dels organismes reguladors i supervisors, amb referència al Banc d’Espanya, i van tenir l’únic objectiu de defensar el “millor interès” per als accionistes i inversors de BFA i Bankia. “Crec que tots som conscients que la raó per la qual s’ha produït el judici són les decisions del Consell d’Administració que ens va substituir”, va indicar l’exministre en al·lusió a la reformulació dels comptes del 2011 per l’equip de José Ignacio Goirigolzarri, que va suposar passar de 300 milions de benefici a 3.000 milions d’euros de pèrdues. Insisteix que el més rellevant va ser l’impacte de la segona crisi financera ocorreguda ja el 2012. Per la seua part, l’advocat defensor de la matriu de Bankia, BFA, va sol·licitar l’absolució com a possible responsable de les suposades irregularitats que van acompanyar la sortida a borsa de l’entitat, a l’entendre que cap dels acusats “ha comès un delicte” pel qual el grup hagi de respondre com a persona jurídica. Es va recolzar argumentant que el Banc d’Espanya, com a organisme regulador, “en molts casos va opinar a favor” de les decisions del grup. Així mateix, va rebutjar que la trentena de persones que s’asseuen al banc dels acusats falsegessin els comptes del banc, ja que “el que actua amb transparència no pot incórrer en actes falsaris, que es cometen sempre d’amagat, amb contractes en calaixos”.
