El Consell d'Europa qüestiona les causes contra els líders del procés

El comitè d’Assumptes Legals i Drets Humans del Consell d’Europa va aprovar ahir un informe preliminar en el qual manifesta la seua “preocupació pel creixent nombre de polítics locals, regionals i nacionals processats per declaracions fetes durant l’exercici del seu càrrec, sobretot a Espanya i Turquia”. D’aquesta manera, aquesta organització internacional, anterior a la Unió Europea i amb a prop de mig centenar d’Estats membres, va assenyalar que la llibertat d’expressió d’aquests dirigents investigats ha estat presumptament violada per les autoritats espanyoles i turques. En el cas concret dels independentistes catalans, l’informe del Consell d’Europa es demana per què va ser processat el Govern de Carles Puigdemont si convocar un referèndum ja no era delicte a Espanya i les manifestacions independentistes van ser pacífiques. “El processament dels polítics que van organitzar el referèndum de l’1 d’octubre de l’any 2017 pel delicte de rebel·lió difícilment es pot basar en violència real”, conclou el document. A més, també afirma que “com molts observadors van poder comprovar, les manifestacions massives al voltant del referèndum van ser pacífiques” i al·ludeix a les càrregues policials contra ciutadans que van acudir a les urnes en aquella jornada de votació. Igualment, destaca que les investigacions penals sobre l’1 d’octubre “tenen com a objectiu el president i els membres de l’antic Govern, funcionaris públics i més de 700 alcaldes”. També recorda que “el propòsit principal de la immunitat parlamentària rau en la protecció de la institució i en la garantia fonamental de la independència dels electes”.

El ponent de l’informe, el diputat socialista letó Boris Cilevics, es desplaçarà a Madrid i a Barcelona per conèixer “sobre el terreny” la situació dels líders independentistes empresonats per l’1-O. Cilevics, que va augurar que la causa contra la cúpula del procés acabarà segurament al Tribunal Europeu de Drets Humans, que forma part del conglomerat institucional del Consell d’Europa, va assegurar que “no dubtarà” a l’hora d’“assenyalar els problemes sistemàtics” en els quals podria incórrer Espanya. El procediment pot prolongar-se durant un any i mig i podria culminar amb un pronunciament sobre la qüestió del ple del Consell d’Europa.

El Govern denuncia les “pressions” de Madrid sobre els parlamentaris gals pel manifest

parís

Els parlamentaris francesos que van subscriure un manifest pel “respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya” van reclamar ahir que la Unió Europea lideri una mediació entre Catalunya i Espanya per “retrobar el camí del diàleg”. Després d’una reunió d’alguns d’ells amb el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, a París, el senador dels Republicans François Calvet va instar les autoritats comunitàries a “exercir el rol que els correspon i obrir el diàleg”. D’altra banda, el també senador gal Simon Sutour, del Partit Socialista, es va mostrar “preocupat” perquè “dins de l’espai europeu no s’estigui respectant la democràcia, la llibertat i la capacitat dels pobles a expressar-se”. Per la seua part, Bosch va criticar el president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, per no haver “fet res” per trobar una “sortida democràtica al conflicte”. També va censurar les “pressions” sobre els parlamentaris francesos perquè es desmarquessin del text. “El manifest va ser un xoc formidable”, va afirmar el republicà.

Així mateix, el diputat nacionalista cors a l’Assemblea Nacional francesa Jean-Félix Acquaviva es va comprometre ahir a portar a seu parlamentària la sentència del Tribunal Suprem per l’1 d’octubre. A més, va anunciar que encapçalaran accions de protesta contra la sentència, encara que no va concretar en què consistiran. Acquaviva, així mateix, va carregar contra l’Executiu espanyol per la “repressió despropocionada” contra l’independentisme i va denunciar la “gravetat de la situació”.