Dirigents del Mossos i d'Interior marxen ofesos de l'acte de la Guàrdia Civil a Barcelona

Dirigents dels Mossos d’Esquadra i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat han marxat ofesos aquest dimecres de la celebració de la patrona de la Guàrdia Civil a la comandància de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) ofesos per un discurs del cap del cos a Catalunya, el lleidatà Pedro Garrido. Fonts d’Interior han indicat que els representants de la Generalitat i de Mossos en l’acte han marxat en sentir-se ofesos, "en protesta amb els discursos i especialment les referències" al major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana.

Havien assistit a l’acte el secretari general de la Conselleria d’Interior, Brauli Duart; el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, i el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, que han estat a l’acte fins el final de la desfilada encara que no han acudit a l’aperitiu posterior.

La Guàrdia Civil combatrà qui utilitzi "la senda del terror" per la independència

El general en cap de la VII Zona de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, ha advertit aquest dimecres que el cos combatrà sense treva els qui vulguin aconseguir la independència "seguint d'una o una altra manera la senda del terror", encara que ha assegurat que independentisme i terrorisme no són el mateix. Durant la celebració de la Patrona del cos en la comandància de Sant Andreu de la Barca (Barcelona), acte que ha presidit el director general de la Guàrdia Civil, Félix Azón, juntament amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha ressaltat: "Ens mantenim ferms en el nostre compromís amb Espanya de treballar per a la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans. Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem fet de nou recentment. I cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer".

Garrido ha indicat que les actuacions de la Guàrdia Civil en defensa de l'ordenació constitucional els han atorgat el respecte dels ciutadans que creuen en l'Estat de dret i el retret "dels qui conceben la llei com a eina sotmesa a la decisió prèvia de desobeir". S'ha referit als segons criticant textualment els seus intents de voler fer sentir els guàrdies civils amenaçats o acovardits i ha dit que s'enorgulleix de veure com a la seva tasca policial "responen amb patètiques mostres d'impotència i ressentiment", la qual cosa ha generat els aplaudiments del públic.

Entre els assistents a l'acte estaven el fiscal de sala del Tribunal Suprem (TS) Javier Zaragoza, un dels de la causa del procés sobiranista; el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres; l'inspector general de l'Exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara; el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio; la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón; el cap superior de la Policia Nacional, José Antonio Togores, i l'alcalde Enric Llorca. També eren presents el secretari general de la Conselleria d'Interior, Brauli Duart; el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer; el comissari en cap de la policia catalana Eduard Sallent, que han abandonat l'acte "ofesos" davant de les paraules de Garrido sobre el major Josep Lluís Trapero, segons fonts de la Conselleria.

OPERACIÓ DELS CDR

També ha felicitat els agents per l'operació en la que es van detenir nou membres dels CDR que presumptament tenien substàncies que podien ser explosives o incendiàries, ha explicat. Per a ell, aquesta operació "enfronta tots a la realitat que els pretesos somriures revolucionaris es converteixen amb més facilitat en tan sols un rictus capaç de generar destrucció, dolor i sofriment". Ha assegurat que "de la mateixa manera que ser independentista no és el mateix que ser català, independentisme i terrorisme tampoc no són el mateix". Però ha llançat a un advertiment als que pretenguin perseguir la independència de Catalunya amb terror: "Els combatrem sense treva ni pena".

Garrido també s'ha referit a la imminent sentència del TS sobre el procés sobiranista, i ha ressaltat que, al marge del resultat de la decisió, el que importa a la Guàrdia Civil és que ha contribuït a la fonamentació d'aquesta resolució amb un treball "objectiu, rigorós i exhaustiu". Ha considerat que la sentència abordarà "actuacions criminals suposadament comeses per persones rellevants de les institucions autonòmiques per dur a terme un projecte secessionista per a Catalunya".

En el seu discurs, que ha pronunciat barrejant el català i el castellà, també ha recordat a les víctimes de l'atemptat d'ETA en una casa caserna de Vic (Barcelona) el 29 de maig de 1991.