Interior envia prop de 1.300 policies i guàrdies civils per la sentència

Uns 350 antiavalots de la Guàrdia Civil se sumaran al dispositiu dissenyat pel ministeri de l’Interior en suport als Mossos d’Esquadra per fer front a possibles incidents coincidint amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. En total, seran 1.300 policies i guàrdies civils de reforç. Fonts del ministeri d’Interior van explicar que, en tot cas, la policia i la Guàrdia Civil actuaran “en l’àmbit de les seues competències i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra”. Per la seua banda, els Mossos d’Esquadra han activat tots els antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro) de cara a les mobilitzacions anunciades, segons van traslladar la Prefectura del cos als sindicats en una reunió. La Policia Nacional també ha mobilitzat una trentena de grups d’antiavalots, en un dispositiu que pot assolir el miler d’efectius sobre el terreny.

Comandaments dels Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil es van reunir ahir a la comissaria de la policia autonòmica al barri de les Corts de la capital catalana per coordinar-se davant de les protestes que es puguin convocar per la sentència del Tribunal Suprem. Fonts policials van informar que es tracta d’una “reunió operativa” i rutinària per coordinar-se en el suposat cas que hi hagi disturbis després de la sentència judicial.

L’Executiu adverteix que no preveu cap altra resolució que no sigui absolutòria per als dotze acusats

Protocols dels antiavalots, el seu pla d’actuació i declaracions al Tribunal Suprem

Per la seua part, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar que, davant de la “complexitat de l’etapa” que viu Catalunya i que “podria incrementar-se més en els propers dies”, els Mossos d’Esquadra actuaran com a policia de seguretat i judicial per garantir els drets i llibertats i la “convivència pacífica”. Buch va participar ahir en l’acte de presentació dels 384 nous agents dels Mossos d’Esquadra, i va subratllar que els policies, atesa la seua professionalitat, estan preparats per “resoldre qualsevol escenari” que hi pugui haver en els propers dies. Va recordar el seu antecessor en el càrrec, Joaquim Forn, a pocs dies que es conegui la sentència del procés.

Pel seu costat, la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, confia que “no hi haurà vulneració de la llei” a Catalunya després de la sentència de l’1-O. Ho va dir a Ràdio 4 al ser preguntada pel 155.

D’altra banda, i durant la roda de premsa després del Consell Executiu, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar que “no fa cap falta que vinguin altres forces de seguretat”, més enllà dels Mossos d’Esquadra, per a la resposta a la sentència. Va recordar que “qui té competència en matèria d’ordre públic són els Mossos”. “No només tenen la competència sinó que també tenen la capacitat”, va reblar.

Meritxell Budó va assegurar que l’Executiu està ultimant la resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem i va assegurar que serà “imminent” que es faci públic el dictamen. Sense voler revelar detalls, va dir que “el Govern està treballant en els últims serrells, que en els propers dies i hores anirem desgranant”.

“El que està clar és que hi haurà resposta institucional i serà immediatament a la sentència”, va assegurar, i va demanar que se separessin les respostes de la societat civil de les que adopti la Generalitat.

Va insistir que el Govern no contempla una altra sentència que no sigui absolutòria, i va titllar d’“escandalós que el Suprem encara no hagi dictat sentència com tenia l’obligació de fer”, però si definitivament el dictamen és condemnatori, hi haurà resposta institucional, va assegurar. Preguntada per si en aquesta resposta s’inclou la desobediència institucional, va insistir que “la desobediència no és sobre la taula”, perquè l’únic escenari que contemplen és que els absolguin a tots.

Així, també demana els atestats que es van portar a terme sobre l’actuació d’aquell dia i l’acta de la reunió de la subcomissió d’Informació del 28 de setembre.

De fet, també demana al Suprem que li enviï el correu electrònic que va enviar concretament a les 9.11 hores de l’1 d’octubre el comissari dels Mossos Ferran López al coronel Diego Pérez de los Cobos, amb un llistat d’escoles, i un correu anterior en el qual la policia catalana demanava ajuda a la Policia Nacional en dos-centes escoles.