Brussel·les “respecta” la sentència i reitera que és un “tema intern”

La sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els líders independentistes per l’1-O va suscitar la reacció de governs i partits d’arreu del món, que es van posicionar sobre una qüestió, que el president de l’Executiu central en funcions, Pedro Sánchez, havia definit hores abans com un “problema de convivència entre catalans”. D’aquesta manera, Mina Andreeva, portaveu de la Comissió Europea, va explicar que Brussel·les “respecta totalment” la resolució.

“La Comissió no comenta les decisions dels tribunals, la nostra posició és coneguda, és i segueix sent un assumpte intern d’Espanya que s’ha de resoldre dins del marc constitucional”, va manifestar. Alhora, va afirmar que “el dret a manifestar-se pacíficament” està garantit “a tot Europa”. En la mateixa línia, un portaveu del ministeri d’Exteriors francès va reiterar el suport de París “a la unitat territorial i constitucional d’Espanya”. “Les autoritats franceses tenen confiança en la capacitat de les autoritats espanyoles per superar les tensions que han aparegut a Catalunya, amb respecte a l’Estat de Dret i a la democràcia”, va afegir. També Steffen Seibert, portaveu del Govern alemany, va insistir que “el conflicte a Catalunya ha d’abordar-se dins de l’ordre legal i constitucional espanyol” i va destacar que “per part del Govern federal, no tinc res a comentar”.

Al contrari, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va lamentar la condemna a la cúpula del procés i va advertir que “un sistema polític que condueix a un resultat tan terrible requereix un canvi urgent”. Igualment, el líder dels nacionalistes escocesos al Parlament britànic, Ian Blackford, va manifestar la seua “solidaritat” amb l’independentisme davant dels diputats de Westminster. També el ministre president de Flandes, Jan Jambon, va qualificar de “desproporcionades” les penes i va fer una crida al “diàleg”. Ska Keller, portaveu d’Els Verds-ALE a l’Eurocambra, grup del qual forma part Esquerra Republicamena, va exigir la llibertat dels condemnats, igual que Martin Schirdewan, copresident del grup GUE-NGL al Parlament Europeu, al qual va urgir a trobar una “solució política” immediatament.