Marea humana a Barcelona

La manifestació pel centre de Barcelona amb motiu de la vaga general va omplir a vessar ahir a la tarda el centre de la capital catalana amb centenars de milers de participants. Segons la Guàrdia Urbana, van ser més de mig milió els manifestants, que van ocupar principalment el passeig de Gràcia, entre els Jardinets de Salvador Espriu i la Gran Via, on es va instal·lar l’escenari per a l’acte principal, i des del qual, entre altres, van intervenir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que va llegir una carta del president de l’entitat, Jordi Cuixart, escrita des de la presó de Lledoners. La capçalera de la manifestació lluïa el lema “Pels drets i les llibertats, gandula general”. La multitudinària concentració es va celebrar poques hores després que arribessin a Barcelona els participants a les Marxes de la Llibertat, que van organitzar l’ANC i Òmnium Cultural, que van intervenir a l’acte. En aquest sentit, més de 300.000 persones, segons membres dels organitzadors, de les columnes de la Marxa per la Llibertat de Tàrrega i Tarragona van copar l’entrada a la ciutat per l’avinguda Diagonal. Una arribada tan massiva com emotiva en la qual es barrejava el cansament en l’últim tram amb els aplaudiments amb què van ser rebudes les dos columnes que van sortir al matí de Martorell. De fet, molts participants s’hi van anar sumant de forma massiva en els últims trams i en el moment d’accedir a Barcelona van ocupar els dos sentits de la marxa. L’entrada va tenir lloc poc després de les 14.00 hores. En els 4 quilòmetres fins als Jardinets de Gràcia, on van confluir amb les altres tres columnes que van marxar des d’altres punts de la geografia catalana, els caminants no van parar d’entonar cançons i lemes com “No hi som tots, falten els presos”, “Caragol treu banya, vull sortir d’Espanya”, “Els catalans fan coses”, “Els borbons als taurons”, “No volem ser, una regió d’Espanya...”. Va ser un tram emotiu, potser per aquesta raó totes aquestes frases sonaven amb més força i més càlides. L’últim tram es va dur a terme sense incidents i sense intervenció de la policia. De fet, es va recórrer de forma ràpida i fluida. A diferència de l’11-S, no van actuar grups de cultura popular.