JxCat, ERC i CUP pacten una resolució per insistir en la defensa de l'autodeterminació

Els grups independentistes han assolit el primer acord després de la sentència del Suprem al cas de l'1-O. JxCat, ERC i CUP han pactat i impulsat una proposta de resolució per a que el ple del Parlament insisteixi en la defensa de l'autodeterminació i la sobirania de Catalunya, i els retrets a Felip VI, extrems que el Tribunal Constitucional ha anul·lat cada cop que s'han aprovat a la cambra i que ha advertit que no s'haurien de tractar de nou. Així, el text entrat conjuntament al registre perquè es tramiti avisa que el Parlament "reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític".

El mateix text pactat pels independentistes considera que "davant les coaccions dels poders de l'Estat per intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d'expressió de tots els diputats; sense fissures". "Perquè si la censura entra al Parlament de Catalunya, es desvirtua el sentit de la institució", insisteix. En aquest sentit, també denuncia "la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya, clarament incompatible amb l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra", i reivindica "el dret dels diputats a poder debatre sobre tots els assumptes que interessen a la ciutadania, inclosos el dret a l'autodeterminació, la monarquia o la sobirania".

De la mateixa manera, la proposta de resolució vol que el Parlament insti el Govern a "promoure les iniciatives polítiques, socials i institucionals que siguin necessàries en l'àmbit nacional, estatal i internacional, per aconseguir una solució democràtica al conflicte polític entre Catalunya i l'Estat".

Els independentistes aprofiten també el text per "rebutjar la sentència dictada pel Tribunal Suprem", "exigir la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió", i expressar "indignació davant una sentència injusta que limita l'exercici dels drets fonamentals i s'emmarca en una deriva autoritària de l'Estat que afecta al conjunt dels demòcrates, no només als independentistes".

En aquest mateix sentit, qualifica "d'escàndol democràtic" que s'hagi "condemnat a onze anys i mig de presó a la presidenta Carme Forcadell per haver permès que ai Parlament de Catalunya s'hi pogués parlar de tot", i afirma "el caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista, tal com ha demostrat en les múltiples mobilitzacions dutes a terme durant la darrera dècada".

La proposta de resolució també avisa que la sentència suposa "un precedent inacceptable a partir del qual totes les formes de protesta, com per exemple l'aturada d'un desnonament, l'ocupació d'un CAP o el tall d'un carrer per una manifestació, podrien convertir-se en delicte de sedició". I igualment aprofita per denunciar que l'Estat "està imposant la criminalització generalitzada de la dissidència política, perseguint amb penes de presó l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, d'opinió i de manifestació, tal com es demostra amb múltiples casos de cantants, titellaires, sindicalistes o activistes pel dret a l'habitatge de diferents llocs de l'Estat".

Els matisos de la CUP

Un cop presentada la proposta de resolució, la CUP ha volgut matisar el seu posicionament i explicar que han presentat conjuntament el text "entenent que es requeria un posicionament per part del Parlament de Catalunya davant la situació d'excepcionalitat democràtica que viu Catalunya", tot i considerar que "el contingut no aborda aquells aspectes que per la formació són claus davant del moment polític actual". Per això, la formació reivindica que aquesta proposta "no ha de servir de cortina de fum per tapar la manca d'acció política del Govern, la manca de lideratge polític institucional i la seva subordinació i complicitat amb l'operatiu policial que aquestes setmanes ha provocat centenars de ferits, molts d'ells de gravetat, contra la resposta popular a la sentència del Suprem". "El Govern de la Generalitat no només no ha estat a l’alçada, sinó que ha ajudat l’Estat a la repressió policial i judicial que hem viscut aquests dies", ha afegit la formació.